Dipòsits d'amiloide auricular i estenosi aòrtica

INTRODUCCIÓ L'estenosi aòrtica (EAo) i l'amiloïdosi cardíaca, especialment l'ATTRwt, sovint coexisteixen en població envellida i continuen essent poc reconegudes. L'EAo és la valvulopatia més prevalent als països desenvolupats, mentre que l'ATTRwt afecta sobretot homes >6...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Julià Amill, Ignasi
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:324941
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/324941
Access Level:acceso embargado
Palabra clave:Amyloid
Amiloide
Estenosi aòrtica
Aortic Stenosis
Estenosis aórtica
Ciències de la Salut
Descripción
Sumario:INTRODUCCIÓ L'estenosi aòrtica (EAo) i l'amiloïdosi cardíaca, especialment l'ATTRwt, sovint coexisteixen en població envellida i continuen essent poc reconegudes. L'EAo és la valvulopatia més prevalent als països desenvolupats, mentre que l'ATTRwt afecta sobretot homes >65 anys i és causa freqüent d'insuficiència cardíaca amb fracció d'ejecció preservada. Estudis recents suggereixen que fins en un 13% de pacients coexisteixen ambdues patologies. El diagnòstic pot dificultar-se per la similitud clínica. La ressonància magnètica i la gammagrafia òssia permeten una detecció no invasiva, però la biòpsia endomiocàrdica és la prova de referència. El tractament inclou la substitució valvular (quirúrgica o transcatèter) i fàrmacs estabilitzadors de la transtiretina com el tafamidis. La rellevància dels dipòsits primerencs i confinats a l'aurícula és poc coneguda. JUSTIFICACIÓ I PLANTEJAMENT DE L'ESTUDI La manca d'evidència sobre l'associació entre EAo i dipòsits d'amiloide auricular i incipients, motiva aquest estudi translacional, que integra anàlisis histològiques, transcriptòmiques i de biomarcadors. HIPÒTESIS La coexistència de dipòsits d'amiloide auricular i en fases primerenques en pacients sotmesos a substitució valvular aòrtica (SVAo), s'associa a pitjor pronòstic, independentment d'un diagnòstic formal previ d'ATTR. Els nivells de determinats biomarcadors pre i postoperatoris es correlacionen amb la presència d'aquests dipòsits. OBJECTIUS Avaluar la prevalença i l'impacte clínic i pronòstic dels dipòsits amiloides en pacients amb EAo severa i intervinguts de SVAo, amb especial atenció a les formes incipients i localitzades a nivell auricular. Per això es va crear una seroteca i un banc de teixits específics per a l'estudi, que agrupen totes les mostres sanguínies i histològiques de cada malalt. PACIENTS I MÈTODES La cohort Aortic-Ruti de l'estudi és prospectiva, observacional i unicèntrica. Inclou pacients amb EAo severa i indicació de SVAo electiva (recollits entre juny 2019 i juliol 2021). Dels 110 pacients reclutats, es van analitzar 70 amb mostres auriculars i septals disponibles. Es van dividir en dos grups: CONGO+ i CONGO- segons la presència d'amiloide en aquestes mostres. Es recolliren dades clíniques preoperatòries i de seguiment durant el primer any postoperatori; mostres de sang (preoperatori, a l'alta i al mes i any de seguiment) i biòpsies auriculars i septals per anàlisi histològica, immunofluorescència i transcriptòmica espacial. Es van quantificar biomarcadors com NT-proBNP, MRproANP i Metrnl. L'anàlisi estadística es va completar amb models multivariables ajustats. L'estudi està registrat a ClinicalTrials.gov (NCT07105501). RESULTATS El 20% de les mostres auriculars (14/70) van ser positives per amiloide, mentre que cap mostra septal ho fou. Entre elles, es va identificar un cas d'ATTR, un d'ANP i un sospitós de cadena lleugera kappa. El grup CONGO+ mostrava més dones i NT-proBNP preoperatori més elevat. A un any de seguiment, el grup CONGO+ va presentar més reingressos cardiovasculars (71,4% vs 12,7%; RR 3,89, p < 0,001), més fibril·lació auricular de nova aparició (78% vs 33,9%; p= 0,003) i pitjor funció renal. També va mostrar gradients transprotètics més alts, tendència a FEVE inferior i nivells significativament superiors de NT-proBNP i Metrnl. L'anàlisi de transcriptòmica espacial va revelar que el teixit CONGO+ tenia menys cèl·lules musculars llises i endotelials, i més fibroblasts i cèl·lules de remodelatge, indicant canvis moleculars primerencs fins i tot sense afectació ventricular. CONCLUSIONS Els dipòsits auriculars d'amiloide, encara que incipients i en fases primerenques, s'associen a pitjor evolució clínica després de la cirurgia de SVAo, amb més reingressos, més fibril·lació auricular de nova aparició, major deteriorament renal i activació neurohormonal. A nivell molecular, es documenten alteracions cel·lulars precoces que podrien contribuir a la progressió de la malaltia. Aquestes troballes subratllen la importància clínica de l'amiloide auricular i la necessitat d'estudis prospectius més amplis per justificar el cribratge preoperatori i optimitzar l'estratificació de risc i el tractament precoç.

Similares en LA Referencia