Terapias mínimamente invasivas para el tratamiento de la estenosis aórtica: bioprótesis sin sutura y prótesis valvular aórtica transcatéter
Paral·lelament a l’augment de l’esperança de vida de la població, el tractament de l’estenosi aòrtica (EAo) ha evolucionat cap a la realització de tècniques menys invasives. A l’era de l’implant percutani de vàlvula aòrtica (TAVI), les vàlvules sense sutura Perceval (LivaNova Group, Saluggia, Itàlia...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/688762 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/688762 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Estenosi aòrtica Estenosis aórtica Aortic stenosis Ciències de la Salut 6 |
| Sumario: | Paral·lelament a l’augment de l’esperança de vida de la població, el tractament de l’estenosi aòrtica (EAo) ha evolucionat cap a la realització de tècniques menys invasives. A l’era de l’implant percutani de vàlvula aòrtica (TAVI), les vàlvules sense sutura Perceval (LivaNova Group, Saluggia, Itàlia) han sorgit com una nova tècnica que facilita un abordatge quirúrgic mínimament invasiu. No obstant, les vàlvules sense sutura (SU-SAVR o sutureless) no estan representades en els grans estudis que comparen TAVI i vàlvules quirúrgiques (SVAo), i l’evidència pel que fa a esdeveniments clínics a mitjà-llarg termini, així com la incidència de complicacions [trastorns de conducció i necessitat d’implant de marcapassos (MCP)] és encara molt escassa. L’objectiu de la present tesi doctoral és analitzar els resultats de la pròtesi aòrtica sense sutura Perceval i fer un estudi comparatiu amb les pròtesis TAVI en pacients amb EAo i baix risc quirúrgic. Els estudis realitzats mostren que en pacients de baix risc quirúrgic sotmesos a TAVI o SU-SAVR els resultats a 2 anys de seguiment són comparables en termes de mortalitat o ictus. No obstant, els pacients tractats amb SU-SAVR van presentar un risc de rehospitalització per insuficiència cardíaca (IC) 5 vegades més elevat. La incidència de MCP després d’implantar SU-SAVR en pacients de baix risc va ser del 9%, i el bloqueig de branca dreta (BRDHH) es va identificar com a predictor de risc (amb un increment fins a 3 vegades) d’implantació de MCP després de sutureless. L’implant d’un nou MCP després del SU-SAVR no va tenir un impacte clínic significatiu (mortalitat, reingressos per insuficiència cardíaca) als 3 anys de seguiment. En el moment de l’alta hospitalària es va objectivar l’aparició d’un bloqueig de branca esquerra persistent (NOP-LBBB) després de la implantació de SU-SAVR fins a un 23% de pacients. A la majoria dels pacients, el NOP-LBBB no va retrogradar a l’any de seguiment i aquests van presentar una taxa superior d’implant de MCP comparat amb la resta de població als 3 anys. A més, els pacients amb NOP-LBBB van presentar una fracció d’ejecció del ventricle esquerre significativament menor en comparació amb els pacients sense trastorn de conducció, encara que sense impacte significatiu en la mortalitat o les rehospitalitzacions per IC als 3 anys de seguiment. En conclusió, els pacients amb EAo de baix risc tractats amb SU-SAVR van presentar més reingressos per IC durant el seguiment en comparació amb els pacients TAVI i la taxa d’implantació d’un nou MCP va ser del 9% (lleugerament menor a la TAVI, però superior a la incidència de les sèries quirúrgiques). L’aparició d’un NOP-LBBB després del SU-SAVR no va ser menyspreable (23%) i va comportar un increment en la taxa d’implant de MCP i una funció ventricular significativament menor respecte els pacients sense trastorns de conducció post-cirurgia. |
|---|