Caracterització dels Factors Clínics i Biològics Associats a l’Edema Macular Diabètic en la Diabetis Mellitus Tipus II
INTRODUCCIÓ: L'edema macular diabètic (EMD) és una complicació clínica associada a la retinopatia diabètica (RD) i és la primera causa de pèrdua visual en diabètics en el món desenvolupat. Implica l'extravasació de fluids i lípids en l'àrea macular, la regió de la retina responsable d...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/663845 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/663845 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Retinopatia diabètica Retinopatía diabética Diabetic retinopathy Edema Complicacions de la diabetis Complicaciones de la diabetes Diabetes complications Ciències de la Salut 617 |
| Sumario: | INTRODUCCIÓ: L'edema macular diabètic (EMD) és una complicació clínica associada a la retinopatia diabètica (RD) i és la primera causa de pèrdua visual en diabètics en el món desenvolupat. Implica l'extravasació de fluids i lípids en l'àrea macular, la regió de la retina responsable de la visió central. Alguns dels seus factors de risc, com la hiperglucèmia crònica, són comuns amb la RD. Tanmateix, altres agents claus en la seva etiopatogènia, com els mediadors moleculars de la inflamació i diferents factors de creixement, no han estat estudiats en profunditat, especialment en relació amb la seva presència diferencial lligada a l'existència d'EMD. OBJECTIU: Estudiar l'associació entre factors metabòlics i inflamatoris en sang perifèrica i la presència d'EMD així com la seva associació a certes característiques intraoculars. MATERIALS I MÈTODE: Es planteja un estudi observacional de tall transversal sobre pacients diabètics amb RD en dos grups, aquells amb EMD associat (n=58) i aquells sense EMD (n=18). Es va realitzar un estudi detallat de la presentació oftalmològica en aquests grups d'acord als criteris d'inclusió i exclusió establerts, incloent diferents paràmetres qualitatius i quantitatius de tomografia de coherència òptica macular (OCT) a tots els pacients i angiografia fluoresceínica retinal de camp ampli (AFCA) en els casos d'EMD. A més a més, es va dur a terme un estudi complet de factors metabòlics (glicèmia, creatinina, colesterol total, LDL colesterol, HDL colesterol, triglicèrids, enzims hepàtics, hemoglobina i hemoglobina glicada) mitjançant anàlisi sanguínia així com de mediadors inflamatoris sèrics (citocines, quimiocines i factors de creixement), també en tots els pacients. El panell de mediadors inflamatoris estudiat, d'acord al coneixement previ disponible tant en mostres sanguínies com intraoculars, inclogué: IL-1β, IL-3, IL-6, IL-8, IL-10, MCP-1, IP-10, IFN-γ, TNF-α i VEGF. RESULTATS: Els paràmetres metabòlics i inflamatoris sèrics estudiats no s'han associat directament a la presència d'EMD. Tanmateix, quan aquesta complicació intraocular està present, certes característiques de la mateixa s'associen de forma estadísticament significativa a determinats mediadors sistèmics: la presència d'engruiximent difús de la retina per OCT es relaciona amb majors xifres sèriques d'IL-6; l'existència d'edema macular quístic per OCT s'associa a menors nivells en sang perifèrica d'IL-10; i, finalment, s'han objectivat majors xifres sèriques d'IL-8 i VEGF en aquells casos amb augment de la zona avascular foveal mesurada per AFCA. CONCLUSIÓ: El desenvolupament d'EMD no s'associa aparentment a patrons diferenciats de mediadors inflamatoris o metabòlics pel que fa a sang perifèrica. Tanmateix, certes característiques anatòmiques de l'EMD sí que es relacionen amb determinades molècules en l'àmbit sistèmic. Tot i el seu caràcter pilot, aquests resultats aporten valuosa informació sobre les que proposar estratègies futures en el maneig individualitzat del pacient amb EMD. |
|---|