Resposta electroretinogràfica en pacients diabètics amb edema macular diabètic difús, tractats amb ranibizumab

L’edema macular diabètic difús (EMDD) constitueix la primera causa de pèrdua d’agudesa visual en els pacients diabètics. El Ranibizumab (RBZ) és l’únic fàrmac amb acció anti-VEGF acceptat en l’actualitat pel tractament de l’EMDD. L’actual estudi és prospectiu e intervencionista, realitzat en una mos...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Bager Bernaldiz, Marc
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2014
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/404098
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/404098
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Edema macular diabètic
Electroretinogram ERGmf
Retinopatia diabètica
Edema macular diabético
Retinopatía diabética
Ranibizumab
Diabetic macular edema
ElectroretinogramfERG
Diabetic retinopathy
OCT
Ciències de la salut
61
617
Descripción
Sumario:L’edema macular diabètic difús (EMDD) constitueix la primera causa de pèrdua d’agudesa visual en els pacients diabètics. El Ranibizumab (RBZ) és l’únic fàrmac amb acció anti-VEGF acceptat en l’actualitat pel tractament de l’EMDD. L’actual estudi és prospectiu e intervencionista, realitzat en una mostra de 34 ulls de 22 pacients diabètics tipus 2 que presenten EMDD no isquèmic. Els ulls inclosos a l’estudi, han estat tractats amb RBZ durant el període d’un any, seguint un esquema de tractament Pro Re Nata reactiu. Conclusions de l’estudi: 1.Respecte a l’estudi basal dels malalts: El nivell d’integritat de les línies IS/OS i ELM és un signe indirecte del perfil electrofisiològic dels mateixos, quant a la mitjana de la densitat de resposta (dR) en les dues anelles centrals. Els ulls amb retinopaties avançades tenen una dR més deprimida en les dues anelles centrals junt a un allargament del temps de latencia en R1. Els ulls amb la presència d’exsudats durs a la màcula, tenen dR més deprimides a l’anella central. La quantitat de líquid mesurada a la foveola o a l’àrea macular, no condiciona el perfil electrofisiològic inicial dels ulls amb EMDD. 2. respecte als resultats al final de l’estudi: L’ integritat inicial de les línies IS/OS i ELM objectivades a l’OCT dels ulls amb EMDD, condiciona la mitjana de la dR que s’assoleix en R1, després de rebre tractament amb ranibizumab. Els ulls amb millor agudesa visual, tenen millor pronòstic electrofisiològic quant a l’increment potencial de la dR a R1. Els ulls capaços de millorar la integritat de la ELM als 12 mesos, després d’aplicar teràpia amb ranibizumab, incrementen la mitjana de la dR en R1 en major grau. Els ulls amb EMDD quístic, espongiforme i serós, milloren les seves respectives mitjanes de dR a R1.

Similares en LA Referencia