Efectes d’una intervenció de consell anticonceptiu a l’àmbit comunitari
Entre 2000 i 2005 Barcelona va experimentar un augment de les taxes de fecunditat, fecunditat adolescent i avortament, associat a la nova immigració econòmica. El 2006 l’Agència de Salut Pública de Barcelona va desenvolupar un projecte d’investigació per: a) promoure l’anticoncepció amb una interven...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/669411 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/669411 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Interenció en salut pública Intervención en salud pública Public health interention Desigualtats socials en salut/ Desigualdades sociales en salud Inequalities in health Avaluació Evaluación Evaluation Ciències de la Salut 614 |
| Sumario: | Entre 2000 i 2005 Barcelona va experimentar un augment de les taxes de fecunditat, fecunditat adolescent i avortament, associat a la nova immigració econòmica. El 2006 l’Agència de Salut Pública de Barcelona va desenvolupar un projecte d’investigació per: a) promoure l’anticoncepció amb una intervenció en residents de barris desfavorits amb alta proporció d’immigració, i b) avaluar la seva eficàcia amb un assaig controlat aleatoritzat (ECA). El projecte SIRIAN, basat en models de conducta i en la diversitat cultural, es va pilotar i, entre 2011 i 2013, es va implementar en cinc barris desfavorits. En la salut reproductiva operen els determinants socials, que condueixen a un ús no equitatiu d’anticoncepció. Tot i que el consell anticonceptiu s'ha recomanat per promoure l’ús de mètodes efectius, no existeix evidència suficient sobre els seus efectes en poblacions immigrades i desfavorides. Aquesta tesi s’organitza en tres subestudis. Els seus objectius son: a) avaluar l'efectivitat de la intervenció SIRIAN en adolescents amb un estudi pre-post, b) avaluar els efectes en l'ús d'anticonceptius en les persones participants amb un ECA, i c) examinar l’impacte de la intervenció en les taxes de fecunditat adolescent dels barris intervinguts respecte a barris de comparació de similar nivell socioeconòmic. En l’estudi pre-post van participar adolescents de tres barris. Es va comparar l'ús d'anticoncepció en l'última relació sexual, i diversos coneixements, creences i autoeficàcies, estratificant per sexe i origen (autòcton o immigrant), amb proves de McNemar i Chi2. 138 adolescents (76%) van completar el seguiment (55% noies, 85% de 16-19 anys i 71% immigrants). Als tres mesos van millorar els coneixements i diverses autoeficàcies, l’ús de preservatiu va augmentar un 5,4% i l'absència de mètode es va reduir un 7,7%. En l’ECA van participar 746 dones (14-49 anys) i homes (14-39 anys) residents a dos barris desfavorits assignats aleatòriament a un grup d’intervenció o control. El resultats van ser l’ús continuat de mètodes anticonceptius efectius (ús òptim), l’ús incorrecte de mètodes efectius i l’ús de mètodes menys efectius, estratificats per sexe i estat migratori als tres mesos. Amb anàlisis per intenció de tractar i per protocol, i regressions robustes de Poisson ajustades, l'ús òptim va augmentar en homes, dones, immigrants, nadius i grup total en el grup d'intervenció (ORa:1,138 (IC95%:1,010–1,284) respecte al de control. En el grup d'intervenció, l'ús incorrecte de mètodes efectius va disminuir un 54,9% i el de mètodes menys efectius un 47,2%. En el tercer estudi es van analitzar les Diferències en Diferències entre un grup d’intervenció (cinc barris en el tercil més baix de la renda familiar disponible), i un grup de comparació (tres barris amb les taxes de fecunditat adolescent més altes, entre els del mateix districte municipal i tercil de renda). Amb models lineals generalitzats es van comparar les taxes de fecunditat adolescent (TFA) brutes i ajustades entre els períodes pre (2005-10) i post (2011-16). El 2005-10, la TFA del grup d’intervenció va ser de 27,90 (per 1000 dones 15-19) i de 21,84 en el grup de comparació. El 2011-16 la TFA del grup d’intervenció va experimentar un descens de -12,30 (IC95%:-12,45 a -12,21);p<0,001), i la dels barris de comparació no va canviar (1,91(IC95%:-2,25 a 6,07);p=0,368). La intervenció es va associar a una reducció de -10,97 punts (IC95%:-13,91 a - 8,03);p<0.001). La tesi conclou que una intervenció comunitària de consell anticonceptiu breu, centrada en la diversitat cultural i l’equitat: 1) es viable i efectiva, 2) augmenta el coneixement i l´ús d’anticoncepció efectiva entre les persones participants, 3) té efectes en homes i persones nascudes fora de l’estat espanyol, i 4) contribueix a reduir les taxes de fecunditat adolescent. |
|---|