Efectes d'una intervenció de consell anticonceptiu a l'àmbit comunitari
Entre 2000 i 2005 Barcelona va experimentar un augment de les taxes defecunditat, fecunditat adolescent i avortament, associat a la nova immigracióeconòmica. El 2006 l'Agència de Salut Pública de Barcelona va desenvolupar unprojecte d'investigació per: a) promoure l'anticoncepció amb...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:233859 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/233859 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Desigualtat social Adolescents embarassades Anticoncepció |
| Sumario: | Entre 2000 i 2005 Barcelona va experimentar un augment de les taxes defecunditat, fecunditat adolescent i avortament, associat a la nova immigracióeconòmica. El 2006 l'Agència de Salut Pública de Barcelona va desenvolupar unprojecte d'investigació per: a) promoure l'anticoncepció amb una intervenció enresidents de barris desfavorits amb alta proporció d'immigració, i b) avaluar laseva eficàcia amb un assaig controlat aleatoritzat (ECA). El projecte SIRIAN, basaten models de conducta i en la diversitat cultural, es va pilotar i, entre 2011 i 2013,es va implementar en cinc barris desfavorits.En la salut reproductiva operen els determinants socials, que condueixen a un úsno equitatiu d'anticoncepció. Tot i que el consell anticonceptiu s'ha recomanatper promoure l'ús de mètodes efectius, no existeix evidència suficient sobre elsseus efectes en poblacions immigrades i desfavorides.Aquesta tesi s'organitza en tres subestudis. Els seus objectius son: a) avaluarl'efectivitat de la intervenció SIRIAN en adolescents amb un estudi pre-post, b)avaluar els efectes en l'ús d'anticonceptius en les persones participants amb unECA, i c) examinar l'impacte de la intervenció en les taxes de fecunditat adolescentdels barris intervinguts respecte a barris de comparació de similar nivellsocioeconòmic.En l'estudi pre-post van participar adolescents de tres barris. Es va comparar l'úsd'anticoncepció en l'última relació sexual, i diversos coneixements, creences iautoeficàcies, estratificant per sexe i origen (autòcton o immigrant), amb provesde McNemar i Chi2. 138 adolescents (76%) van completar el seguiment (55%noies, 85% de 16-19 anys i 71% immigrants). Als tres mesos van millorar elsconeixements i diverses autoeficàcies, l'ús de preservatiu va augmentar un 5,4%i l'absència de mètode es va reduir un 7,7%.En l'ECA van participar 746 dones (14-49 anys) i homes (14-39 anys) residents ados barris desfavorits assignats aleatòriament a un grup d'intervenció o control.El resultats van ser l'ús continuat de mètodes anticonceptius efectius (ús òptim),l'ús incorrecte de mètodes efectius i l'ús de mètodes menys efectius, estratificats per sexe i estat migratori als tres mesos. Amb anàlisis per intenció de tractar i perprotocol, i regressions robustes de Poisson ajustades, l'ús òptim va augmentar enhomes, dones, immigrants, nadius i grup total en el grup d'intervenció (ORa:1,138(IC95%:1,010-1,284) respecte al de control. En el grup d'intervenció, l'úsincorrecte de mètodes efectius va disminuir un 54,9% i el de mètodes menysefectius un 47,2%.En el tercer estudi es van analitzar les Diferències en Diferències entre un grupd'intervenció (cinc barris en el tercil més baix de la renda familiar disponible), iun grup de comparació (tres barris amb les taxes de fecunditat adolescent mésaltes, entre els del mateix districte municipal i tercil de renda). Amb modelslineals generalitzats es van comparar les taxes de fecunditat adolescent (TFA)brutes i ajustades entre els períodes pre (2005-10) i post (2011-16). El 2005-10,la TFA del grup d'intervenció va ser de 27,90 (per 1000 dones 15-19) i de 21,84en el grup de comparació. El 2011-16 la TFA del grup d'intervenció vaexperimentar un descens de -12,30 (IC95%:-12,45 a -12,21);p<0,001), i la delsbarris de comparació no va canviar (1,91(IC95%:-2,25 a 6,07);p=0,368). Laintervenció es va associar a una reducció de -10,97 punts (IC95%:-13,91 a -8,03);p<0.001).La tesi conclou que una intervenció comunitària de consell anticonceptiu breu,centrada en la diversitat cultural i l'equitat: 1) es viable i efectiva, 2) augmenta elconeixement i ĺús d'anticoncepció efectiva entre les persones participants, 3) téefectes en homes i persones nascudes fora de l'estat espanyol, i 4) contribueix areduir les taxes de fecunditat adolescent. |
|---|