Estratègies per optimitzar el tractament endovascular en l'ictus agut
L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar possibles estratègies per a optimitzar el tractament endovascular (TEV) en els pacients amb ictus isquèmic agut (IIA) amb oclusió de gran vas (OGV) a través de l'anàlisi dels criteris de selecció per a indicar el tractament i l'estudi de la r...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:290910 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/290910 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Ictus Stroke Neurologia Neurología Neurology Ciències de la Salut |
| Resumo: | L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar possibles estratègies per a optimitzar el tractament endovascular (TEV) en els pacients amb ictus isquèmic agut (IIA) amb oclusió de gran vas (OGV) a través de l'anàlisi dels criteris de selecció per a indicar el tractament i l'estudi de la relació de la pressió arterial (PA) amb el grau de circulació col·lateral (CC). A la primera part d'aquesta tesi el nostre objectiu fou descriure el percentatge de pacients amb IIA que reberen TEV i els motius que dugueren a no indicar-lo, així com analitzar aquells motius modificables i el potencial augment de pacients tractats que implicarien. Per a dur-lo a terme, estudiàrem tots els pacients consecutius atesos sota l'activació de codi ictus a Catalunya; es tractà d'un estudi poblacional. Dels 2203 pacients amb IIA atesos sota codi ictus (72,8±13,8 anys, 44,6% dones), 405 (18,4%) foren tractats amb TEV. Analitzàrem els motius per a no dur a terme TEV. Els següents motius van ser considerats no modificables: absència d'OGV (922, 41,9%), accident isquèmic transitori (206, 9,4%) i més d'un motiu principal (124, 5,6%). Els motius potencialment modificables canviant els criteris de selecció foren: una OGV considerada distal o no tributària de tractament (48, 2,2%), símptomes massa lleus per a ser tractats (222, 10,1%), criteri neuroradiològic (129, 5,9%), edat/estat funcional previ/comorbiditats mèdiques (129, 5,9%) i una finestra temporal terapèutica de més de 8 hores (16, 0,7%). D'aquesta primera part de la tesi concloguérem que, entre els motius per a desestimar el TEV en pacients amb ictus isquèmic agut, fins a un 24,7% són potencialment modificables i, per tant, canviant els criteris de selecció, es podria arribar a augmentar el percentatge de pacients tractats de l'actual 18,4% fins a un màxim del 43,8%. A la segona part de la tesi el nostre objectiu fou estudiar la relació entre la PA basal a l'arribada a urgències i el grau de CC quantificat automàticament a l'angioTC basal en pacients amb IIA sotmesos a TEV i determinar el seu valor pronòstic. Per a això, realitzàrem un estudi retrospectiu de 101 pacients consecutius amb IIA amb OGV de territori anterior tractats amb TEV durant dos anys (2018-19) a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Els pacients tenien una edat mitjana de 72,1±13,1 anys i el 56,4% eren dones. Quantificàrem automàticament la Collateral Score (CS) dels pacients a l'angioTC basal amb un programari validat (Brainomix Ltd., Oxford, UK). Classificàrem els pacients segons la seva categoria de CS: 7 pacients (6,9%) foren classificats com CS=0 (< 10% de CC al territori de l'artèria cerebral mitjana oclosa), 15 pacients (14,9%) com CS=1 (11-50% de CC), 43 pacients (42,6%) com CS=2 (51-90% de CC) i 36 (35,6%) com CS = 3 (. |
|---|