Noves estratègies per a la predicció i prevenció de la pneumònia associada a l’ictus
La pneumònia associada a l’ictus (SAP, stroke-associated pneumonia) és una de les complicacions més freqüents després de l’ictus, amb una incidència del 12%, i augmenta el risc de mortalitat i discapacitat dels pacients amb ictus, així com la durada de la seva estada a l’hospital. Els factors que la...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/673831 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/673831 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ictus Stroke Biomarcadors Biomarcadores Biomarkers Pneumònia Neumonía Pneumonia Ciències de la Salut 616.8 |
| Sumario: | La pneumònia associada a l’ictus (SAP, stroke-associated pneumonia) és una de les complicacions més freqüents després de l’ictus, amb una incidència del 12%, i augmenta el risc de mortalitat i discapacitat dels pacients amb ictus, així com la durada de la seva estada a l’hospital. Els factors que la causen són tant clínics (disfàgia, comorbiditats, alta exposició a microorganismes per hospitalització) com biològics, degut a la immunosupressió sistèmica que es dóna després de l’ictus i que fa als pacients més susceptibles a patir infeccions. Aquesta tesi pretén estudiar la SAP des de diferents punts de vista, buscant noves estratègies per a la seva predicció i prevenció. Consta de 4 objectius, cadascun dels quals s’ha intentat assolir amb un estudi independent. El primer objectiu és el d’avaluar biomarcadors descrits a la literatura prèvia en un estudi prospectiu multicèntric, i les proteïnes SAA, CRP i MR-proADM han estat els biomarcadors seleccionats que han format panells amb alta sensibilitat per a la predicció i diagnòstic de la SAP, i que han millorat el model de regressió logística amb les variables clíniques rellevants. Tot i així, el poder predictiu d’aquests panells no és òptim, i és per això que es necessita descobrir nous biomarcadors per a la SAP. En això s’han centrat el segon i tercer objectiu d’aquesta tesi. El segon objectiu consistia en el descobriment de nous biomarcadors predictors de la malaltia mitjançant l’ús de tècniques –òmiques per a l’estudi de les 3 subpoblacions leucocitàries majoritàries en pacients que desenvolupen SAP. S’han descrit els neutròfils com a la subpoblació amb més alteracions en la seva expressió gènica i proteica. A més, s’han seleccionat alguns candidats interessants, com S100A8 o S100A12, però és necessària la seva validació en nous pacients i per altres tècniques. El tercer objectiu s’ha basat en l’anàlisi retrospectiu de biomarcadors sanguinis per a la predicció de dues complicacions associades a l’ictus amb símptomes comuns com són la insuficiència cardíaca aguda descompensada (ADHF, acute decompensated heart failure) i les infeccions de tracte respiratori (que inclouen la SAP). S’han identificat dos panells diferents de 3 biomarcadors cadascun, que eren capaços de millorar de manera significativa el model de regressió logística corresponent amb les variables clíniques. Per últim, en el quart objectiu s’ha volgut avaluar l’afectació que pateix el pulmó després de la isquèmia cerebral. Per aquest motiu, s’ha realitzat un estudi experimental en un model d’isquèmia cerebral de ratolí, i s’ha observat un increment d’un marcador de dany pulmonar com és l’augment de concentració de proteïna al fluid del rentat broncoalveolar (BALF, bronchoalveolar lavage fluid), així com la identificació de 3 molècules alterades a nivell pulmonar per la isquèmia cerebral com són HGF, TGF-α i CCL2. La troballa de biomarcadors predictors de la SAP, així com el coneixement en profunditat dels processos moleculars que es donen a nivell sistèmic després de l’ictus isquèmic pot tenir implicacions clíniques molt importants com són el descobriment de noves dianes terapèutiques per a la prevenció de la SAP o la selecció d’un grup de pacients amb alt risc de desenvolupar-la, aconseguit així reduir les taxes de mortalitat i discapacitat dels pacients amb ictus. |
|---|