Caracterització de catèters de trombectomia per l’optimització d’estratègies de tractament endovascular d’ictus isquèmic agut
INTRODUCCIÓ El tractament endovascular és la teràpia gold standard en pacients amb ictus isquèmic agut. En una metaanàlisi dels estudis clínics, la taxa de reperfusió amb èxit ronda un 70-85% dels pacients. Els factors que dificulten el tractament endovascular es classifiquen en anatomies vasculars...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/688389 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/688389 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Catèter Catéter Catheter Trombectomia Trombectomía Thrombectomy Ictus Stroke Ciències de la Salut 62 |
| Sumario: | INTRODUCCIÓ El tractament endovascular és la teràpia gold standard en pacients amb ictus isquèmic agut. En una metaanàlisi dels estudis clínics, la taxa de reperfusió amb èxit ronda un 70-85% dels pacients. Els factors que dificulten el tractament endovascular es classifiquen en anatomies vasculars desfavorables que dificulten la navegació fins a l’artèria obstruïda i en oclusions refractàries on la mobilització i extracció del trombe es complica atès al seu comportament biomecànic. En l’última dècada, s’han desenvolupat nombrosos dispositius de trombectomia per tal d’abordar el 30% dels casos on el tractament endovascular fracassa. Davant l’increment de la diversitat de catèters, es presenta la necessitat de conèixer les característiques i el rendiment de cada dispositiu per establir criteris de selecció objectius. OBJECTIUS Caracterització de la capacitat d’aspiració i la navegabilitat dels catèters d’accés distal de trombectomia cerebral per establir criteris objectius per a la selecció de dispositius pel tractament endovascular. Implantació de sistemes experimentals per avaluacions tècniques i estudi dels paràmetres que poden influir en el rendiment dels dispositius durant el tractament endovascular, incloent-hi factors de disseny dels catèters i les estratègies de navegació emprades habitualment en els procediments. MÈTODES Avaluació in vitro utilitzant models anatòmics que repliquen l’anatomia vascular humana i sensors-actuadors per simular les maniobres i la percepció sensorial de l’intervencionista. Les mètriques establertes per quantificar el rendiment dels catèters són la força d’aspiració que manté la interacció dispositiu-trombe, la força de navegació que hauria d’exercir l’operador per avançar el catèter per la vasculatura i els moviments involuntaris del sistema coaxial de catèters durant la navegació. RESULTATS Els catèters de major calibre no necessàriament exhibeixen forces d’aspiració més elevades i catèters amb diàmetres d’etiqueta idèntics poden presentar fins a un 13% de variabilitat en les forces d’aspiració empíriques. Durant la interacció catèter-trombe, la punta dels dispositius té la capacitat d’augmentar el seu diàmetre intern un 15–25% per generar forces d’aspiració 61–99% superior als valors teòrics. La navegabilitat dels catèters d’aspiració poden variar fins a un 63% en termes de força de navegació (≤1500 mN). L’anàlisi de regressió múltiple dels paràmetres de disseny indica que la configuració híbrida (combinació dels patrons espiral i teixit) de l’estructura de reforç i les parets distals fines dels catèters contribueixen significativament a la facilitat de navegació (R2 = 75,8%, p<0,001). La navegabilitat dels catèters no és una característica inherent, les estratègies de navegació poden uniformitzar aquest paràmetre de rendiment. La navegació amb el suport del microcatèter i l’ancoratge amb l’stent-retriever són estratègies que poden reduir les forces de navegació fins a un 63% i un 77% (>1000 mN), respectivament. Els moviments involuntaris com progressions abruptes del catèter d’accés distal i el retrocés del catèter guia es minimitzen significativament (p<0,05) amb el suport del microcatèter i l’stent-retriever. CONCLUSIONS Els estudis experimentals han demostrat que durant un procediment de tractament endovascular on s’empren catèters d’accés distal, la interacció entre un catèter d’aspiració i un trombe rígid amb dimensions superiors a les especificacions del dispositiu, la punta dels catèters presenta una capacitat de distensió que permet augmentar el diàmetre i l’àrea transversal de l’aspiració i, conseqüentment, l’eficàcia de les estratègies de reperfusió. D’altra banda, la navegabilitat dels catèters millora amb la presència de la configuració híbrida i unes parets distals fines, i les estratègies de navegació efectuades amb el suport del microcatèter i l’ancoratge amb l’stent-retriever permeten equilibrar la capacitat de navegació dels catèters d’aspiració. |
|---|