Engineering education for a sustainable future
En el context social global actual, en el què un nombre considerable de senyals inequívocs indiquen que la<br/>nostra societat està contribuint al col∙lapse del planeta, " és necessari un nou tipus d'enginyer, un enginyer que<br/>sigui plenament conscient del que està...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2009 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/5926 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-1106109-131314 http://hdl.handle.net/10803/5926 https://dx.doi.org/10.5821/dissertation-2117-93241 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | desenvolupament humà educació desenvolupament sostenible enginyeria ambiental 62 |
| Sumario: | En el context social global actual, en el què un nombre considerable de senyals inequívocs indiquen que la<br/>nostra societat està contribuint al col∙lapse del planeta, " és necessari un nou tipus d'enginyer, un enginyer que<br/>sigui plenament conscient del que està succeint a la societat i que tingui les habilitats necessàries per fer front<br/>als aspectes socials de les tecnologies "(De Graaff et al., 2001).<br/><br/>L'educació superior és un instrument essencial per superar els reptes del món actual amb èxit i per formar<br/>ciutadans capaços de construir una societat més justa i oberta (Álvarez, 2000). Per tant, les institucions<br/>d'educació superior tenen la responsabilitat d'educar els futurs titulats amb la finalitat que adquireixin una<br/>visió moral i ètica i assoleixin els coneixements tècnics necessaris per assegurar la qualitat de vida per a les<br/>generacions futures (Corcoran et al, 2002).<br/><br/>Amb l'objectiu d'assegurar que els futurs titulats siguin enginyers sostenibles, tres qüestions fonamentals han<br/>guiat aquesta investigació:<br/>Quines competències en sostenibilitat ha d'adquirir un enginyer a la universitat?<br/>Com poden aquestes competències ser adquirides d'una manera eficient?<br/>Quina estructura educacional és més eficaç per facilitar els processos d'aprenentatge requerits?<br/><br/>La primera pregunta es refereix a "Què?", és a dir, a quines competències relacionades amb la sostenibilitat<br/>(coneixements, habilitats i actituds) ha de tenir un enginyer que es gradua en el segle 21. La segona qüestió es<br/>refereix a "Com?" i es centra en com els processos educatius poden fer possible l'aprenentatge de les<br/>competències en sostenibilitat a través de les estratègies pedagògiques adequades. L'última pregunta es<br/>refereix a "On?" des de la perspectiva de quin pla d'estudis i quina estructura organitzativa són necessaris per<br/>poder aplicar la didàctica més òptima per graduar enginyers amb competències en sostenibilitat.<br/>Aquesta recerca s'ha enfocat des d'una vessant teòrico‐pràctica en què tant les estratègies pedagògiques com<br/>les competències en sostenibilitat s'han estudiat en paral∙lel. Amb aquesta orientació, s'ha dissenyat una eina<br/>d'avaluació que mesura aquests dos aspectes i la seva relació, i que s'ha aplicat a 10 casos d'estudi formats per<br/>cursos de sostenibilitat de 5 universitats tecnològiques europees, en els quals hi han participat, en total, més<br/>de 500 estudiants.<br/><br/> Per completar l'estudi, s'ha analitzat la introducció de la sostenibilitat en els plans d'estudi<br/>de 17 universitats tecnològiques, i s'han entrevistat 45 experts en educació de sostenibilitat en l'enginyeria.<br/>En relació a les preguntes clau, els resultats de la investigació han estat els següents:<br/>En el moment de titular‐se, l'estudiantat d'enginyeria hauria d'haver adquirit les competències següents:<br/>pensament crític, pensament sistèmic, ser capaços de treballar en un entorn transdisciplinari, i tenir valors en<br/>consonància amb el paradigma de la sostenibilitat. D'altra banda, d'acord amb els requisits de l'EEES, també cal<br/>establir un marc comú per definir, descriure i avaluar les competències en sostenibilitat a nivell europeu.<br/><br/>Després d'haver realitzat un curs en sostenibilitat, la majoria de l'estudiantat segueix prioritzant el rol<br/>tecnològic de la sostenibilitat, pel que fa a la tecnologia com la solució als problemes ambientals, sense gairebé<br/>considerar els aspectes socials. Per tant, els cursos sobre sostenibilitat han d'emfatitzar més la part social i<br/>institucional de la sostenibilitat.<br/><br/>Existeix una relació directa entre l'aprenentatge de la transdisciplinarietat i el pensament sistèmic.<br/>L'aprenentatge cognitiu de l'estudiantat augmenta, a mida que s'aplica una pedagogia més orientada a la<br/>comunitat i més constructiva. Així, l'aprenentatge cognitiu de la sostenibilitat també millora a través d'una<br/>l''educació activa, experiencial i multimetodològica. A més a més, en l'aprenentatge de la sostenibilitat, el<br/>paper del professorat és molt important pel que fa a l'aprenentatge implícit de valors, principis i pensament<br/>crític associats a la sostenibilitat<br/><br/>Les universitats tecnològiques actualment implementen l'educació en sostenibilitat a través de quatre<br/>estratègies principals: un curs específic, una especialització en sostenibilitat, un màster en sostenibilitat o en<br/>tecnologies sostenibles, i la integració del desenvolupament sostenible en tots els cursos. No obstant això, la<br/>principal barrera per a la integració de la sostenibilitat en tots els cursos és la manca de comprensió del terme<br/>per part del professorat. L'"enfocament individual" (Peet et al., 2004) ha demostrat ser un bon sistema per<br/>superar aquesta barrera.<br/>Hi ha una necessitat clara de lideratge per part de l'equip de govern de les universitats en el procés de canvi<br/>cap a una educació en sostenibilitat. Aquest lideratge ha de promoure l'enfocament de baix a dalt.<br/> Els processos d'educació en sostenibilitat es reforcen quan aquests no només integren l'educació, sinó també<br/>totes les altres àrees clau d'activitat de la universitat: recerca, gestió i relació amb la societat.<br/>En breu, l'estructura d'aquesta tesi és la següent. El capítol 1 introdueix el plantejament de la recerca. El<br/>capítol 2 revisa l'estat de l'art i la literatura en relació a les competències que els enginyers han de tenir quan<br/>es graduen, A continuació, el capítol 3 descriu les estratègies pedagògiques per al desenvolupament sostenible<br/>i les analitza des d'un punt de vista teòric i metodològic presentant els avantatges i desavantatges de les més<br/>utilitzades en l'ensenyament d'enginyeria El capítol 4 presenta les estructures curriculars que han de catalitzar<br/>el procés d'aprenentatge en sostenibilitat. El capítol 5 desenvolupa el marc conceptual de la recerca, les<br/>propostes metodològiques de la investigació i els casos d'estudi analitzats. El capítol 6 avalua<br/>comparativament les competències en sostenibilitat definides en tres universitats tecnològiques que són líders<br/>europeus en sostenibilitat. El Capítol 7 introdueix el marc metodològic per a l'avaluació de l'aprenentatge<br/>cognitiu en sostenibilitat del estudiantat. Aquesta metodologia s'aplica en el capítol 8 als 10 cursos de<br/>sostenibilitat impartits en 5 universitats tecnològiques europees, que conformen els casos d'estudi d'aquesta<br/>recerca. A partir de les 45 entrevistes realitzades a experts en sostenibilitat provinents de 17 universitats<br/>tecnològiques europees, el capítol 9 estudia les millors pràctiques en pedagogia per a l'aprenentatge de la<br/>sostenibilitat i el capítol 10 examina l'estructura curricular que més facilita l'aprenentatge en sostenibilitat a<br/>les universitats tecnològiques. En el Capítol 11 es comparen els resultats obtinguts en els diferents casos<br/>d'estudi i s'avaluen les propostes plantejades en el capítol 1. Finalment, el capítol 12 planteja les conclusions<br/>de la recerca i algunes recomanacions per a les institucions d'educació superior tecnològiques. |
|---|