Porcine circovirus 3 (PCV-3) infection and association with disease in swine
El circovirus porcí 3 (PCV-3) s'ha identificat en porcs afectats per diversos problemes clínics, així com en animals sans. No obstant, la mera detecció de virus no implica causalitat en la malaltia. A més, molts dels estudis publicats no inclouen un grup d'animals sans com a control, dific...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:257695 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/257695 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Circovirus porcí 3 Circovirus porcino 3 Porcine circovirus 3 Malaltia en porcs Enfermedad en cerdos Disease in swine Ciències de la Salut |
| Sumario: | El circovirus porcí 3 (PCV-3) s'ha identificat en porcs afectats per diversos problemes clínics, així com en animals sans. No obstant, la mera detecció de virus no implica causalitat en la malaltia. A més, molts dels estudis publicats no inclouen un grup d'animals sans com a control, dificultant així la interpretació de la possible implicació del virus en el desenvolupament de la malaltia. L' objectiu d'aquesta Tesi va ser estudiar el potencial de PCV-3 com a causa de malaltia a través de quatre estudis. En el primer estudi es va avaluar la possible associació de PCV-3 amb malalties respiratòries o entèriques. Es van analitzar sèrums de porcs post-deslletament que patien trastorns respiratoris (n=129) o digestius (n=126) i d'animals sans (n=60). Les mostres es van analitzar mitjançant PCR i els positius mitjançant una qPCR. Part de les mostres positives, es van seqüenciar i analitzar filogenèticament. PCV-3 es va detectar en un 6% tant en animals amb trastorns respiratoris (8/129) com digestius (7/126) i en un 7% (4/60) en els animals sans. grups Aquest resultats indiquen que PCV-3 no és una possible causa de trastorns respiratoris o digestius. En segon lloc, es va estudiar la freqüència de PCV-3 a sèrums de truges primípares (n=57) i multípares (n=64) en dos moments de la gestació, i en teixits (cervell i pulmó) dels seus respectius fetus nascuts morts o momificats (n=255) procedents de tres granges sense problemes reproductius. Les mostres es van analitzar mitjançant PCR i els positius mitjançant una qPCR. Part de les mostres positives es van seqüenciar i analitzar filogenèticament. Mentre que tots els sèrums de truges multípares van ser negatius, un 33% (19/57) dels sèrums de truges primípares van ser positius. Els fetus van mostrar un 33% (86/255) de positivitat. La freqüència en fetus de truges primípares (73/91, 80%) va ser significativament més gran que la de multípares (13/164, 8%). Aquests resultats indiquen que PCV-3 pot causar infeccions intrauterines en absència de trastorns reproductius evidents. En un tercer estudi, s'avaluà la freqüència de detecció en casos de problemes reproductius evidents i la possible associació amb lesions observades en fetus avortats. Es van analitzar 53 casos reproductius (mescla de teixits) mitjançant qPCR. Les mostres amb alta càrrega de PCV-3 es van analitzar mitjançant hibridació in situ (ISH) i es van seqüenciar i analitzar filogenèticament. PCV-3 es va detectar en 18/53 (34%) casos mitjançant qPCR i en 4 dels 6 analitzats per ISH. També es van buscar altres virus causants de malalties reproductives (virus de la síndrome respiratòria i reproductiva porcina [PRRSV], parvovirus porcí 1 [PPV1] i circovirus porcí 2 [PCV-2]). PRRSV i PCV-2 es van detectar en 4 i 5 casos, respectivament. L'elevada càrrega vírica de PCV-3 i l'associació amb les lesions observades suggereixen a aquest virus com a un potencial causant de problemes reproductius. L'anàlisi filogenètic realitzat en aquets tres estudis va classificar les seqüencies obtingudes del genoma sencer o de l'ORF2 com a PCV-3a. Per últim es van analitzar mitjançant una ISH mostres de quatre porcs post-deslletament clínicament afectats per aprimament (negatius a PCV-2 i PRRSV) i amb inflamació multisistèmica. També es van incloure dos animals de la mateixa granja no afectats. PCV-3 es va detectar en les lesions histològiques en múltiples teixits dels quatre animals malalts, però no en els dos animals sans. Aquests resultats, apunten que PCV-3 pugui causar malaltia en porcs post-deslletament. En conclusió, en aquesta Tesi s'han generat coneixements rellevants sobre dades clíniques, patològiques i virològiques de la infecció per PCV-3. Aquestes dades suggereixen que el PCV-3 pot causar malaltia en porcs i ressalten la necessitat d'establir criteris de diagnòstic per als trastorns reproductius i pre-/post-deslletament. |
|---|