Efficacy assessment of different vaccination strategies against Porcine circovirus 2 (PCV-2) based on clinical trials
El Circovirus porcí 2 (PCV-2) és un virus porcí ubicu a nivell mundial i l'agent causal de varies manifestacions clíniques i subclíniques (en anglès, porcine circovirus diseases, PCVDs). La vacunació enfront a PCV-2 és l'eina més eficaç que existeix per controlar la infecció. Existeixen di...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2023 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositório: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690910 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/690910 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Circovirus porcí 2 Porcine circovirus 2 Circovirus porcino 2 Vacunació de truges Sow vaccination Vacunación de cerdas Vacunació de garrins Piglet vaccination Vacunación de lechón Ciències de la Salut 619 |
| Resumo: | El Circovirus porcí 2 (PCV-2) és un virus porcí ubicu a nivell mundial i l'agent causal de varies manifestacions clíniques i subclíniques (en anglès, porcine circovirus diseases, PCVDs). La vacunació enfront a PCV-2 és l'eina més eficaç que existeix per controlar la infecció. Existeixen diverses vacunes comercials per a l¿administració en garrins, però només dues estan autoritzades també per a truges. Per tant, els productes existents permeten diferents règims de vacunació que poden combinar la vacunació de garrins i/o truges. En aquest context, l'objectiu d'aquesta Tesi va ser la implementació de diferents estratègies vacunals enfront a PCV-2 en truges i garrins per l¿avaluació de la eficàcia mitjançant assajos clínics. L'estudi I va explorar els beneficis de la vacunació enfront PCV-2 en truges (n=188) en relació a paràmetres productius, virològics i serològics. La immunització es va realitzar en diferents etapes del cicle productiu (abans de la inseminació, a meitat o a finals de gestació) simulant la vacunació en llençol. El grup control negatiu va rebre, en els mateixos moments, una solució salina tamponada amb fosfat. Es van registrar els paràmetres reproductius i el pes de la descendència al naixement i al deslletament. Es van prendre mostres de sang de truges en els moments de vacunació i dels garrins a 3 setmanes de vida (SDV) per analitzar la detecció del genoma i anticossos mitjançant qPCR i/o ELISA, respectivament. Addicionalment, es van prendre mostres de cordó umbilical (PUC) per analitzar mitjançant qPCR. Els resultats van indicar que les truges vacunades van tenir garrins més pesats al naixement i deslletament, menys adopcions, menor càrrega viral en el part i en els PUC, i majors nivells d'anticossos al part, que les no vacunades. Al comparar els quatre grups, les truges vacunades a meitat o finals de gestació van tenir garrins més pesats al naixement i una menor proporció de PUC qPCR PCV-2 positius que les truges no vacunades. A més, les adopcions van ser menors en les truges vacunades abans de la inseminació artificial i a meitat de gestació que en les no vacunades. Per tant, aquest estudi va mostrar beneficis a nivell productiu, serològic i virològic de la vacunació en llençol de truges enfront a PCV-2. Els estudis II i III van permetre avaluar l'eficàcia d'una vacuna trivalent basada en virus quimèrics inactivats de PCV-2a, PCV-2b juntament amb una bacterina de Mycoplasma hyopneumoniae. Aquest producte es va administrar en dos règims diferents: una dosi a garrins de 3 SDV (estudi II, n=4.076) i dues dosis als 3 dies de vida i 3 setmanes després (estudi III, n=3.973). Es van prendre mostres de sang abans de la vacunació, i mostres de sang i hisop fecal a les 7, 11, 16, 20 i 25 SDV per analitzar mitjançant qPCR i/o ELISA. El pes es va registrar abans de la (primera) vacunació, a 16 SDV i abans d'escorxador. Els animals morts/sacrificats durant l'estudi van ser necropsiats i mostrejats (linfonodes inguinals superficials, traqueobronquials, mesentèrics i tonsil·la). Les mostres es van analitzar per histopatologia i immunohistoquímica (IHC) de PCV-2 per al diagnòstic de circovirosi porcina (CP). En detectar el primer cas de CP es van seleccionar 60 animals per a necròpsia i mostreig (per realitzar histopatologia i IHC de PCV-2). L'eficàcia d'aquesta vacuna es va demostrar en els dos règims en termes de reducció de lesions limfoides i detecció de PCV-2 en teixits, virèmia i excreció fecal, així com la millora dels paràmetres productius (pes corporal i guany mig diari) en els animals vacunats en comparació amb els no vacunats. Tot i així, cal destacar que es va detectar interferència dels anticossos maternals amb la seroconversió a la vacunació. |
|---|