Videojocs i subjectivitat femenina
Aquest treball de recerca s'interessa per la construcció de la desafecció que senten les nenes pels videojocs. El focus se situa en les interaccions i les relacions afectives i de poder que s'estableixen en l'àmbit familiar entre mare i filla. L'objectiu principal és oferir un en...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:148866 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/148866 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Videojocs Mares i filles |
| Sumario: | Aquest treball de recerca s'interessa per la construcció de la desafecció que senten les nenes pels videojocs. El focus se situa en les interaccions i les relacions afectives i de poder que s'estableixen en l'àmbit familiar entre mare i filla. L'objectiu principal és oferir un enfocament empíric i sistemàtic que permeti una nova manera d'abordar el fenomen de la desafecció pels videojocs com una àrea d'interès per a la psicologia social des d'una mirada performativa de la subjectivitat femenina. D'acord amb la formulació del problema, la recerca es desenvolupa en diferents etapes, a partir d'un dispositiu etnogràfic que inclou un conjunt d'entrevistes realitzades principalment a les mares i l'observació de com aquestes juguen amb les seves filles. Des d'una mirada conceptual híbrida centrada en el paper de les emocions i els afectes, els resultats obtinguts s'estructuren a partir de tres geometries o mapes analítics orientats a explicar com es construeix el fenomen de la desafecció i mostren la importància del paper de la mare en el procés de construcció de la subjectivitat de gènere en les nenes. En el context d'una societat tecnològica, el rerefons de la desafecció pels videojocs es troba en la performativitat i la performació de gènere. Els principals eixos teòrics que donen sentit a les dades passen per l'articulació entre l'habitus de Bourdieu, les microrelacions de poder de Foucault i la performativitat de Butler i la performació de Goffman. Un dels objectius de l'estudi és delimitar els conceptes i les evidències que permeten pensar i parlar de la desafecció de les nenes pels videojocs com quelcom obvi i natural. En aquesta normativitat genèrica s'estableix l'ordre patriarcal, els costums, creences, valors i mandats. Des d'aquesta normativitat també s'educa a les nenes per tal que adeqüin a la norma els comportaments, actituds, preferències, sentiments, desitjos, inquietuds, emocions, estratègies, etcètera. Així, quan s'ha interioritzat la norma, la desafecció es mostra com si fos espontània i natural. La desafecció, però, no sorgeix del no res. Es va forjant i interioritzant en el procés de subjectivitat de gènere. Un cop s'instaura, la desafecció sotmet, performa la subjectivitat i s'incorpora com una forma de ser que es manté estable en el temps. A partir de l'anàlisi narrativodiscursiva del corpus obtingut en el treball de camp, els resultats obtinguts en el procés de recerca mostren com la desafecció de les nenes pels videojocs es construeix gradualment a partir de les interaccions entre mares i filles, i es representen en mapes analítics que s'orienten a explicar com es construeix aquest fenomen de la desafecció, a partir de: (1) les relacions d'afecte i de poder, (2) les activitats, i (3) les relacions corpòria-afectives que s'estableixen entre mare i filla. |
|---|