Unes reflexions sobre l’aplicació de l’anàlisi cost-benefici

Els primers enginyers que es preocupaven per qüestions econòmiques van veure que els calia algun instrument per escollir entre diverses opcions i, per això, calia estimar-ne els costos i els beneficis. L’anàlisi costbenefici (ACB) va ser proposada ja per l’enginyer de camins francès Jules Dupuit a m...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Turró Calvet, Mateu|||0000-0002-2634-6945
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2016
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/127828
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2117/127828
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Cost effectiveness
anàlisi cost-benefici
presa de decisions
infraestructures
rendibilitat socioeconòmica
Cost-eficàcia
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Aspectes econòmics
id ES_63aa31e7b91cab9749a8f80dd8ef67c0
oai_identifier_str oai:upcommons.upc.edu:2117/127828
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
spelling Unes reflexions sobre l’aplicació de l’anàlisi cost-beneficiTurró Calvet, Mateu|||0000-0002-2634-6945Cost effectivenessanàlisi cost-beneficipresa de decisionsinfraestructuresrendibilitat socioeconòmicaCost-eficàciaÀrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Aspectes econòmicsEls primers enginyers que es preocupaven per qüestions econòmiques van veure que els calia algun instrument per escollir entre diverses opcions i, per això, calia estimar-ne els costos i els beneficis. L’anàlisi costbenefici (ACB) va ser proposada ja per l’enginyer de camins francès Jules Dupuit a mitjan segle xix, però no es va fer servir a la pràctica, fins que els enginyers americans la van utilitzar als anys 1930, sobretot en el sector de l’aigua. Marshall i Kador-Hicks en fan un desenvolupament teòric neoliberal, però no és fins ben avançada la segona meitat del segle passat i sobre la base de l’economia del benestar que l’ACB assoleix la posició important que té avui en els processos de presa de decisions. Les primeres aplicacions ben elaborades les fan els britànics, aplicades al sector del transport,1 i han servit de referència a altres sectors. A Europa, s’ha anat imposant l’ACB per a l’obtenció d’ajuts comunitaris per a grans projectes, i això ha representat la difusió de la tècnica fora dels països, com el Regne Unit, Holanda, Suècia i, amb connotacions especials a França i Alemanya, que la van adoptar de manera relativament sistemàtica ja fa molts anys. A Espanya, malgrat que ja durant els anys 1970 el Ministeri d’Obres Públiques en va elaborar alguns manuals, que s’han anat actualitzant amb més o menys fortuna, es pot dir que l’aplicació de l’ACB ha estat força deficient, en línia amb processos de presa de decisions que han estat eminentment polítics. Aquesta és una de les raons que van portar al Col·legi d’Enginyers de Camins de Catalunya a proposar una metodologia d’avaluació, a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat a establir un nou sistema d’anàlisi de les inversions i a la Conselleria d’Economia i Coneixement a impulsar la realització d’avaluacions per a les inversions de totes les grans operacions inversores de Catalunya, de manera que s’imposin criteris més objectius per a la despesa pública. Aquest article recull unes reflexions sobre les bases de l’ACB i la seva utilitat per a la presa de decisions sobre grans inversions en infraestructura. Provenen de la llarga experiència de l’autor tant en la pràctica, en particular al Banc Europeu d’Inversions, com en l’elaboració de guies i manuals i aborden qüestions que no solen tenir gaire ressò en la literatura, però que són centrals en l’elaboració dels estudis de viabilitat d’aquestes grans inversions.Peer ReviewedGeneralitat de Catalunya. Direcció General d'Anàlisi i Política Econòmica20162016-01-0120192019-01-29journal articlehttp://purl.org/coar/resource_type/c_6501VoRhttp://purl.org/coar/version/c_970fb48d4fbd8a85info:eu-repo/semantics/articleapplication/pdfhttps://hdl.handle.net/2117/127828reponame:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPCinstname:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)Cataláncatopen accesshttp://purl.org/coar/access_right/c_abf2Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spainhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:upcommons.upc.edu:2117/1278282026-05-27T15:37:01Z
dc.title.none.fl_str_mv Unes reflexions sobre l’aplicació de l’anàlisi cost-benefici
title Unes reflexions sobre l’aplicació de l’anàlisi cost-benefici
spellingShingle Unes reflexions sobre l’aplicació de l’anàlisi cost-benefici
Turró Calvet, Mateu|||0000-0002-2634-6945
Cost effectiveness
anàlisi cost-benefici
presa de decisions
infraestructures
rendibilitat socioeconòmica
Cost-eficàcia
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Aspectes econòmics
title_short Unes reflexions sobre l’aplicació de l’anàlisi cost-benefici
title_full Unes reflexions sobre l’aplicació de l’anàlisi cost-benefici
title_fullStr Unes reflexions sobre l’aplicació de l’anàlisi cost-benefici
title_full_unstemmed Unes reflexions sobre l’aplicació de l’anàlisi cost-benefici
title_sort Unes reflexions sobre l’aplicació de l’anàlisi cost-benefici
dc.creator.none.fl_str_mv Turró Calvet, Mateu|||0000-0002-2634-6945
author Turró Calvet, Mateu|||0000-0002-2634-6945
author_facet Turró Calvet, Mateu|||0000-0002-2634-6945
author_role author
dc.subject.none.fl_str_mv Cost effectiveness
anàlisi cost-benefici
presa de decisions
infraestructures
rendibilitat socioeconòmica
Cost-eficàcia
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Aspectes econòmics
topic Cost effectiveness
anàlisi cost-benefici
presa de decisions
infraestructures
rendibilitat socioeconòmica
Cost-eficàcia
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Aspectes econòmics
description Els primers enginyers que es preocupaven per qüestions econòmiques van veure que els calia algun instrument per escollir entre diverses opcions i, per això, calia estimar-ne els costos i els beneficis. L’anàlisi costbenefici (ACB) va ser proposada ja per l’enginyer de camins francès Jules Dupuit a mitjan segle xix, però no es va fer servir a la pràctica, fins que els enginyers americans la van utilitzar als anys 1930, sobretot en el sector de l’aigua. Marshall i Kador-Hicks en fan un desenvolupament teòric neoliberal, però no és fins ben avançada la segona meitat del segle passat i sobre la base de l’economia del benestar que l’ACB assoleix la posició important que té avui en els processos de presa de decisions. Les primeres aplicacions ben elaborades les fan els britànics, aplicades al sector del transport,1 i han servit de referència a altres sectors. A Europa, s’ha anat imposant l’ACB per a l’obtenció d’ajuts comunitaris per a grans projectes, i això ha representat la difusió de la tècnica fora dels països, com el Regne Unit, Holanda, Suècia i, amb connotacions especials a França i Alemanya, que la van adoptar de manera relativament sistemàtica ja fa molts anys. A Espanya, malgrat que ja durant els anys 1970 el Ministeri d’Obres Públiques en va elaborar alguns manuals, que s’han anat actualitzant amb més o menys fortuna, es pot dir que l’aplicació de l’ACB ha estat força deficient, en línia amb processos de presa de decisions que han estat eminentment polítics. Aquesta és una de les raons que van portar al Col·legi d’Enginyers de Camins de Catalunya a proposar una metodologia d’avaluació, a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat a establir un nou sistema d’anàlisi de les inversions i a la Conselleria d’Economia i Coneixement a impulsar la realització d’avaluacions per a les inversions de totes les grans operacions inversores de Catalunya, de manera que s’imposin criteris més objectius per a la despesa pública. Aquest article recull unes reflexions sobre les bases de l’ACB i la seva utilitat per a la presa de decisions sobre grans inversions en infraestructura. Provenen de la llarga experiència de l’autor tant en la pràctica, en particular al Banc Europeu d’Inversions, com en l’elaboració de guies i manuals i aborden qüestions que no solen tenir gaire ressò en la literatura, però que són centrals en l’elaboració dels estudis de viabilitat d’aquestes grans inversions.
publishDate 2016
dc.date.none.fl_str_mv 2016
2016-01-01
2019
2019-01-29
dc.type.none.fl_str_mv journal article
http://purl.org/coar/resource_type/c_6501
VoR
http://purl.org/coar/version/c_970fb48d4fbd8a85
dc.type.openaire.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/article
format article
dc.identifier.none.fl_str_mv https://hdl.handle.net/2117/127828
url https://hdl.handle.net/2117/127828
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
cat
language_invalid_str_mv Catalán
language cat
dc.rights.none.fl_str_mv open access
http://purl.org/coar/access_right/c_abf2
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
dc.rights.openaire.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv open access
http://purl.org/coar/access_right/c_abf2
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Anàlisi i Política Econòmica
publisher.none.fl_str_mv Generalitat de Catalunya. Direcció General d'Anàlisi i Política Econòmica
dc.source.none.fl_str_mv reponame:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
instname:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
instname_str Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
reponame_str UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
collection UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869409589344075776
score 15.301603

Similares en LA Referencia