Unes reflexions sobre l’aplicació de l’anàlisi cost-benefici
Els primers enginyers que es preocupaven per qüestions econòmiques van veure que els calia algun instrument per escollir entre diverses opcions i, per això, calia estimar-ne els costos i els beneficis. L’anàlisi costbenefici (ACB) va ser proposada ja per l’enginyer de camins francès Jules Dupuit a m...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/127828 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/127828 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cost effectiveness anàlisi cost-benefici presa de decisions infraestructures rendibilitat socioeconòmica Cost-eficàcia Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Aspectes econòmics |
| Sumario: | Els primers enginyers que es preocupaven per qüestions econòmiques van veure que els calia algun instrument per escollir entre diverses opcions i, per això, calia estimar-ne els costos i els beneficis. L’anàlisi costbenefici (ACB) va ser proposada ja per l’enginyer de camins francès Jules Dupuit a mitjan segle xix, però no es va fer servir a la pràctica, fins que els enginyers americans la van utilitzar als anys 1930, sobretot en el sector de l’aigua. Marshall i Kador-Hicks en fan un desenvolupament teòric neoliberal, però no és fins ben avançada la segona meitat del segle passat i sobre la base de l’economia del benestar que l’ACB assoleix la posició important que té avui en els processos de presa de decisions. Les primeres aplicacions ben elaborades les fan els britànics, aplicades al sector del transport,1 i han servit de referència a altres sectors. A Europa, s’ha anat imposant l’ACB per a l’obtenció d’ajuts comunitaris per a grans projectes, i això ha representat la difusió de la tècnica fora dels països, com el Regne Unit, Holanda, Suècia i, amb connotacions especials a França i Alemanya, que la van adoptar de manera relativament sistemàtica ja fa molts anys. A Espanya, malgrat que ja durant els anys 1970 el Ministeri d’Obres Públiques en va elaborar alguns manuals, que s’han anat actualitzant amb més o menys fortuna, es pot dir que l’aplicació de l’ACB ha estat força deficient, en línia amb processos de presa de decisions que han estat eminentment polítics. Aquesta és una de les raons que van portar al Col·legi d’Enginyers de Camins de Catalunya a proposar una metodologia d’avaluació, a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat a establir un nou sistema d’anàlisi de les inversions i a la Conselleria d’Economia i Coneixement a impulsar la realització d’avaluacions per a les inversions de totes les grans operacions inversores de Catalunya, de manera que s’imposin criteris més objectius per a la despesa pública. Aquest article recull unes reflexions sobre les bases de l’ACB i la seva utilitat per a la presa de decisions sobre grans inversions en infraestructura. Provenen de la llarga experiència de l’autor tant en la pràctica, en particular al Banc Europeu d’Inversions, com en l’elaboració de guies i manuals i aborden qüestions que no solen tenir gaire ressò en la literatura, però que són centrals en l’elaboració dels estudis de viabilitat d’aquestes grans inversions. |
|---|