CD4 and CD8 T-cell activation reflect different pathogenic asprects in chronic HIV-treated subjects
La infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) provoca una deficiència progressiva del sistema immunològic, caracteritzada per una destrucció massiva de les cèl•lules T CD4 i, una activació i inflamació immune mantinguda. La Teràpia Antiretroviral de Gran Activitat (o TARGA) indueix una...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2012 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/85720 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/85720 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | HIV HAART Immune activation Immunodiscordance Residual viral replication Apoptosis Microbial translocation VIH TARGA Activació immunològica Immunodiscordància Replicació viral residual Translocació microbiana 578 |
| Sumario: | La infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) provoca una deficiència progressiva del sistema immunològic, caracteritzada per una destrucció massiva de les cèl•lules T CD4 i, una activació i inflamació immune mantinguda. La Teràpia Antiretroviral de Gran Activitat (o TARGA) indueix una supressió sostinguda de la replicació viral en individus infectats pel VIH, i una reducció de l’activació immune, encara que no es normalitza comparat amb individus no-infectats. Les causes d’aquesta activació immune persistent malgrat la supressió viral són encara desconegudes. Els nostres resultats demostren una dicotomia en les forces que indueixen l’activació immune en els limfòcits T CD4 i CD8 en individus suprimits per la TARGA. La replicació residual del VIH indueix l’activació immune en les cèl•lules T CD8. Per aquest motiu, la intensificació de la TARGA amb raltegravir produeix una reducció específica però reversible de l’activació de les cèl•lules CD8; i per tant, aquestes cèl•lules semblen ser sensors de la replicació viral (en particular l’expressió de CD38). Curiosament, l’expressió de CD38 està sota el control dels interferons de tipus I, el que suggereix que el virus també controla altres respostes inflamatòries, i que aquestes respostes estan íntimament lligades als marcadors d’activació de les cèl•lules T CD8. Contràriament, en individus tractats, la persistència viral té pocs efectes en el compartiment de cèl•lules T CD4, que encara pateix les conseqüències de la depleció pre-TARGA i que determina la recuperació immune. De fet, l’activació de cèl•lules CD4 no es redueix després d’un any de intensificació amb raltegravir. En canvi, la resposta homeostàtica a la depleció de cèl•lules CD4 sembla induir l’activació en aquest compartiment, especialment en pacients tractats que presenten una resposta immunològica deficient malgrat una supressió viral completa (pacients immunodiscordants). Els nostres resultats demostren que els pacients immnodiscordant tenen un menor producció de novo de cèl•lules T CD4, i una major translocació microbiana, activació i mort cel•lular comparat amb pacients amb una bona recuperació immune; malgrat aquestes diferències la immunodiscordància sembla està associada a l’increment de la destrucció cel•lular. L’activació i inflamació persistent en aquests individus procura un ambient que accelera la l’esgotament de les cèl•lules T CD4 i la immunosenescència de la resta del sistema immunològic, contribuint a llarg termini amb les co-morbiditats i l’envelliment prematur. Per aquest motiu, és important determinar les causes de l’activació immune incrementada (i mort cel•lular), per definir les estratègies terapèutiques que poden ser útils per millorar la recuperació immune. |
|---|