Insights into MERS-CoV disease resistance in the camelid reservoir and strategies to prevent zoonotic spillover
El coronavirus de la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS-CoV) continua causant brots a la península aràbiga. Els pacients greus pateixen una pneumònia que pot ser fatal, caracteritzada per una infiltració massiva de cèl·lules immunitàries als pulmons que agreugen la malaltia. Els ratp...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:272988 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/272988 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | MERS-CoV Camèlids Camélidos Camelids Zoonòsi Zoonosis Ciències de la Salut |
| Sumario: | El coronavirus de la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS-CoV) continua causant brots a la península aràbiga. Els pacients greus pateixen una pneumònia que pot ser fatal, caracteritzada per una infiltració massiva de cèl·lules immunitàries als pulmons que agreugen la malaltia. Els ratpenats i els camèlids són els reservoris naturals del MERS-CoV, mentre que els dromedaris són la principal font d'infecció d'humans. Es creu que els camèlids generen una resposta immunitària oportuna per contrarestar la infecció eficaçment i prevenir el desenvolupament de malaltia respiratòria. L'epiteli nasal infectat per MERS-CoV indueix IFNs tipus I i III durant el pic de la infecció, els quals activen respostes immunitàries antivirals al llarg del tracte respiratori. Aquest treball evidencia que els macròfags alveolars dels camèlids poden ser importants per l'eliminació del MERS-CoV sense desencadenar respostes pro-inflamatòries. Fora el tracte respiratori, el MERS-CoV és transportat cap a òrgans limfoides secundaris, on no hi ha replicació viral in vitro. Els nodes limfàtics cervicals produeixen respostes immunitàries cel·lulars innates i adaptatives (p. ex., IFNs, ISGs o respostes tipus Th1) en l'exposició secundaria al MERS-CoV, però no respostes inflamatòries. Com els ratpenats, els camèlids inhibeixen la inflamació en diferents compartiments anatòmics que permeten la replicació transitòria, excreció i transmissió del MERS-CoV. A més, els dromedaris desenvolupen una immunitat adaptativa minvant que ràpidament permet la re-infecció viral. Per tant, la endemicitat del MERS-CoV en dromedaris guia l'evolució viral, mentre que els humans només són hostes terminals que pateixen la malaltia zoonòtica. Actualment, les soques del clade B circulen per Aràbia i són introduïdes a la població humana contínuament, mentre que les del clade C són àmpliament detectades en dromedaris africans. Tot i evidències serològiques i moleculars de la infecció d'humans exposats a dromedaris africans, mai s'han descrit casos de MERS zoonòtica a l'Àfrica. Hi ha un flux comercial de dromedaris des d'Àfrica cap a l'Orient Mitjà, però els virus del clade C no es troben en la darrera regió. Aquesta tesi doctoral aporta evidències experimentals de l'excreció perllongada de virus aràbics (clade B) en camèlids, en comparació amb soques africanes (clade C). La replicació i transmissió diferencial entre soques del MERS-CoV podrien explicar la dominància del clade B a l'Orient Mitjà. Remarcablement, aquest treball recomana evitar la introducció de soques del clade B a l'Àfrica, ja que podrien desplaçar les soques del clade C i incrementar l'amenaça zoonòtica en aquest continent. La vacunació del bestiar és l'estratègia recomanada per impedir la propagació del MERS-CoV entre animals reservori i la potencial transmissió a humans. Avui en dia no existeixen vacunes contra el MERS-CoV, encara que alguns prototips per ús humà s'estan avaluant en afers regulatoris. En aquest treball hem explorat la capacitat de dos prototips de vaccí per reduir la transmissió viral entre camèlids, utilitzant un escenari de contacte directe entre llames per simular la infecció natural per MERS-CoV. Els candidats vacunals s'han basat en la subunitat S1 o el domini d'unió a receptor (RBD) de la proteïna S, combinats amb un adjuvant registrat per ús animal. Ambdós prototips indueixen nivells alts d'anticossos neutralitzants contra MERS-CoV. L'RBD només va protegir una llama de tres vacunades. Contràriament, la vacunació S1 va proporcionar immunitat sistèmica i a la mucosa respiratòria, va protegir els animals contra la infecció per MERS-CoV i va impedir l'excreció de virus infecciós. Els nostres estudis evidencien que la vacunació de l'espècie reservori pot ser una solució econòmica per prevenir la transmissió zoonòtica del MERS-CoV a humans. La present tesi doctoral proporciona coneixement sobre la resistència a la malaltia causada pel MERS-CoV en camèlids reservori i proposa estratègies per prevenir la infecció zoonotica. |
|---|