Telling the China Story Well? A Study of Chinese Discursive Influence in the European Union
La Unió Europea es troba immersa en una "batalla de narratives" global a la qual la Xina és un actor cada cop més actiu. Aquestes narratives tenen una audiència estratègica que va més enllà del públic nacional xinès i el seu objectiu és legitimar les accions i posicions de Pequín a tot el...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/692147 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/692147 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Unió Europea European Union Unión Europea Xina China Ciències Socials 32 |
| Sumario: | La Unió Europea es troba immersa en una "batalla de narratives" global a la qual la Xina és un actor cada cop més actiu. Aquestes narratives tenen una audiència estratègica que va més enllà del públic nacional xinès i el seu objectiu és legitimar les accions i posicions de Pequín a tot el món. Dins de la UE, la Xina té diferents graus d'influència entre els Estats membres, cosa que complica encara més la capacitat de la UE per "parlar amb una sola veu" respecte a Pequín. En el context actual de geopolitització de les relacions internacionals, al qual els actors impugnen cada vegada més les normes i idees establertes, les noves formes de comunicar i exportar aquestes normes i idees han tornat a situar l'estudi del poder discursiu al centre dels debats de les Relacions Internacionals. La Teoria de les Narratives Estratègiques proporciona als acadèmics una sòlida caixa d'eines teòriques i analítiques per prendre's seriosament la comunicació en aquests debats, basant-se en la premissa que els actors fan servir narratives estratègiques per exercir poder discursiu i establir allò que s'accepta i allò que no s'accepta en els assumptes internacionals. Aquesta tesi se centra en el poder discursiu xinès a la UE i es basa en la Teoria de les Narratives Estratègiques per avaluar, per una banda, com es reben les SN xineses als mitjans de comunicació tradicionals de 13 Estats membres de la UE a través de l'anàlisi de 1577 articles de notícies; i per altra banda, per entendre per què la recepció de les SN xineses varia entre els Estats membres de la UE mitjançant la realització d'una anàlisi QCA sobre la variació d'aquesta recepció. Els resultats d'aquesta investigació mostren que la majoria dels mitjans de comunicació tradicionals dels estats membres de la UE observats en aquest estudi tenen opinions negatives de les narratives projectades per la Xina. Això no obstant, una mica més d'un terç reben positivament aquestes narratives i reprodueixen, amb diferents nivells de similitud, els missatges projectats per la Xina. Analitzant la variació en aquesta recepció de les SN xineses entre els Estats membres, els resultats de l'anàlisi QCA revelen una observació general i tres conclusions clau: en termes generals, aquest estudi demostra que l'èxit de les SN xineses depèn en gran mesura del context. Més concretament, aquesta tesi argumenta el següent: en primer lloc, que l'alineació o no alineació dels mitjans de comunicació tradicionals dels Estats membres de la UE amb les SN xineses es deu a un únic factor, sinó més aviat a una combinació d'aquests. En segon lloc, que si bé l'incentiu econòmic és suficient perquè els Estats membres de la UE s'alineïn amb les SN xineses, per tal que es produeixi aquesta alineació discursiva cal un context nacional que mostri certes "tendències antiliberals". En el cas de la UE, la cooptació discursiva per part de les narratives xineses no només s'explica per la necessitat econòmica, sinó que també requereix la voluntat governamental a través de l'alineament ideacional. |
|---|