The European Union’s role as a global health actor

Després que la COVID-19 colpegés el món sencer, la importància de la salut global en els afers internacionals es va fer més que evident, si és que no ho era ja arran d’epidèmies i pandèmies anteriors. Així mateix, el paper de la Unió Europea (UE) en l’àmbit de la salut, tant a nivell intern com més...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Fernández Fernández, Óscar
Formato: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2024
País:España
Recursos:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/693236
Acesso em linha:http://hdl.handle.net/10803/693236
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Unió Europea
European Union
Unión Europea
Salut global
Global health
Salud global
Ciències Socials
32
Descrição
Resumo:Després que la COVID-19 colpegés el món sencer, la importància de la salut global en els afers internacionals es va fer més que evident, si és que no ho era ja arran d’epidèmies i pandèmies anteriors. Així mateix, el paper de la Unió Europea (UE) en l’àmbit de la salut, tant a nivell intern com més enllà de les seves fronteres, ha suscitat un interès cada cop més gran. No obstant, la literatura acadèmica encara no ha explorat de manera exhaustiva i sistemàtica si la UE constitueix un actor de salut global. De fet, no existeix consens sobre el que ser un actor de salut global significa realment. Les percepcions acadèmiques sobre aquesta qüestió no són trivials, ja que enfocaments ontològics massa estrets sobre la salut i l’acció exterior corren el risc d’ocultar l’impacte real de la UE, així com de conduir a una divisió del treball subòptima en el seu sistema polític-institucional. Aquesta tesi doctoral omple un buit de recerca al plantejar les següents preguntes generals: (1) en quina mesura i per què han canviat les percepcions predominants sobre la UE com a actor de salut global a conseqüència de la pandèmia de COVID-19?; i (2) com s’ha integrat i com ha influït la política de salut global de la UE en una acció exterior europea en evolució? Aquestes preguntes inspiren cadascuna de les meves tres publicacions de doctorat, que les aborden des de prismes lleugerament diferents. La primera publicació és un article de revista que se centra en la noció d’actorness de la UE, examinant críticament la seva modesta aplicació en el camp de la salut global i esbossant una agenda de recerca que busca adaptar-la a l’era post-COVID-19. La segona publicació és un capítol de llibre que aprofundeix en l’aportació de la UE a la creixent complexitat de la governança de la salut global, analitzant si les institucions de la UE, els Estats membres i altres actors interessats han fomentat o rebutjat aquest desenvolupament. Finalment, la tercera publicació és un altre article de revista que examina la maduresa de la UE com a actor de salut global en relació amb el concepte de securitització, plantejant la possibilitat que la COVID-19 hagi representat un punt d’inflexió en l’adopció d’una retòrica de “seguretat sanitària” per part de la Unió. En conjunt, la tesi presenta un enfocament de mètodes mixtes que combina tècniques quantitatives i qualitatives, i en el qual destaquen diferents variants d’anàlisi de contingut. Malgrat reconèixer que la COVID-19 va catalitzar nombrosos canvis, com ara en el marc institucional de la UE, detecto alguns elements importants —i sovint problemàtics— de continuïtat en els supòsits acadèmics sobre la UE, en la fragmentació de l’arquitectura de salut global i en la relació entre la política de salut i altres vectors d’acció exterior de la UE. Aquesta tesi doctoral conclou que la UE és un actor de salut global altament rellevant i adverteix sobre els perills de no identificar-la com a tal. Mitjançant aquesta investigació, no només busco contribuir a la literatura emergent sobre la política de salut de la UE, sinó també presentar la salut global com un espai adequat per tal d’investigar l’evolució de la UE com a actor internacional.