La pronunciació de les vocals en els topònims dels Països Catalans
L'article repassa l'interès que ha despertat la pronunciació del vocalisme en els topònims dels Països Catalans. Pompeu Fabra i Joan Coromines s'hi van referir de passada, però no va ser fins al naixement de Televisió de Catalunya que Francesc Vallverdú va establir de manera implícita...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:143876 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/143876 https://dx.doi.org/urn:doi:10.2436/20.2500.01.120 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pronunciació Vocalisme Topònim Composicionalitat Polimorfisme Pronunciation Vowel systems Place names Compositionality Polymorphism |
| Sumario: | L'article repassa l'interès que ha despertat la pronunciació del vocalisme en els topònims dels Països Catalans. Pompeu Fabra i Joan Coromines s'hi van referir de passada, però no va ser fins al naixement de Televisió de Catalunya que Francesc Vallverdú va establir de manera implícita tres consignes de pronunciació: respectar la pronunciació local en alguns casos, respectar la pronunciació barcelonina en alguns casos de vocalisme tònic i respectar, finalment, els diversos accents estàndard de la llengua catalana. L'article esmenta tots els topònims que s'han anat aportant al llarg d'un quart de segle i demostra l'èxit desigual de les consignes. En l'última part es defensa la manera de dir els topònims d'acord amb el sistema vocàlic, tònic i àton, de cada varietat estàndard. L'autèntic polimorfisme fonètic es demostra en la validesa dels diversos accents per pronunciar topònims que, localment, poden dir-se amb un vocalisme diferent. |
|---|