Manifestações primordiais do Barroco Musical em Portugal
Gerhard Doderer planteja la recepció del Barroc italià a la península ibèrica com a procés complex de similituds i dissemblances entre Portugal i Castella [Espanya]. Partint de tres punts bàsics (la monodia acompanyada, la sonata a solo o a trio i el concertato expressiu), destaca la convivència ent...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | article |
| Publication Date: | 2007 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Language: | Portuguese |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:52665 |
| Online Access: | https://ddd.uab.cat/record/52665 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Barroc portugués Música i economia Música litúrgica Música de romance Concertato policoral Repertori organístic Barroco portugués Música y economía Repertorio organístico Baroque portugais Musique et économie Musique liturgique Musique de romance Concertato polychoral Répertoire d'orgue Portuguese baroque Music and economy Liturgical music Romance music Multichoral concertato Organ repertoire Portugiesischer Barock Musik und Wirtschaft Liturgische Musik Mehrchöriges Concertato Orgelrepertoire |
| Summary: | Gerhard Doderer planteja la recepció del Barroc italià a la península ibèrica com a procés complex de similituds i dissemblances entre Portugal i Castella [Espanya]. Partint de tres punts bàsics (la monodia acompanyada, la sonata a solo o a trio i el concertato expressiu), destaca la convivència entre l'stile rappresentativo i l'stile antico, com a element comú a la praxi hispànica del segle XVII, sense que aquest capteniment ofegui l'actitud d'experimentació i de novetat. Amb tot, les negatives campanyes africanes de rei Sebastià a Alcacer Quibir (1578), els seixanta anys de domini d'Espanya (1580-1640) i l'esgotament financer del país, impossibiliten la pau civil i el desenvolupament de les arts; l'economia portuguesa no comença a surar fins al regnat de Joao V (1707). La cort de Joao IV esdevé el gran centre musical a partir de 1640, com també les seus de Lisboa, Évora, Braga i Coimbra (especialment en la música instrumental). Els gèneres conreats són el litúrgic en llatí, amb especial desenvolupament del concertato policoral; els villancicos, fructuós camp d'experimentació de tot tipus; els tonos humanos, música escènica i música instrumental, especialment l'organística. |
|---|