Els orígens del concepte de barroc musical hispànic, a l'entorn del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans : Felip Pedrell, Higini Anglès, Miquel Querol
La nova ciència musicològica sorgida a les universitats alemanyes a la segona meitat del segle XIX posseeix un singular arrelament a Catalunya per la tasca exemplar duta a terme per Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) i Miquel Querol (1912-2002); tots ells, lligats per la relació me...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | artigo |
| Data de publicação: | 2007 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalão |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:52654 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/52654 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Barroc espanyol Arxius musicals Música teatral dels segles XVII y XVIII Música vocal litúrgica Música organística del barroc Barroco español Archivos musicales Música teatral de los siglos XVII y XVIII Música organística del barroco Baroque espagnol Archives musicales Musique théâtrale des XVIIe et XVIIIe siècle Musique vocale liturgique Musique d'orgue du baroque Spanish baroque Music archives Theatre music from the XVII and XVIII centuries Liturgical vocal music Baroque organ music Spanischer Barock Musikarchive Theatermusik des 17. und 18. Jahrhunderts Liturgische Vokalmusik Orgelmusik des Barocks |
| Resumo: | La nova ciència musicològica sorgida a les universitats alemanyes a la segona meitat del segle XIX posseeix un singular arrelament a Catalunya per la tasca exemplar duta a terme per Felip Pedrell (1841-1922), Higini Anglès (1888-1969) i Miquel Querol (1912-2002); tots ells, lligats per la relació mestre-deixeble, es relacionen estretament amb l'Institut d'Estudis Catalans, fundat el 1907, i el seu testimoni suposa gairebé un segle i mig de presència ininterrompuda d'estudiosos catalans a les altes instàncies de la musicologia internacional. L'aportació de Felip Pedrell al barroc musical hispànic el trobem al Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació (1908-1909), en què dóna a conèixer més d'un centenar de compositors barrocs, amb judicis i notes crítiques molt interessants sobre les seves obres; també al Teatro lírico español anterior al segle XIX, i l'Antologia de organistas clásicos españoles de los s. XVI-XVIII (1897), com també a la sèrie «Músichs vells de la terra», publicada a la Revista Musical Catalana (1904-1910). Anglès dugué a terme les intuïcions de Pedrell; tot i que, pel caire dels seus estudis a les universitats alemanyes, es dedicà fonamentalment a l'edat mitjana i al Renaixement, la seva aportació al barroc fou important, especialment en l'inici de les Opera Omnia de Joan Cabanilles (1644-1712) i Joan Pau Pujol (1571-1625). Miquel Querol forma part, juntament amb Manfred Bukofzer i Susanne Clercx-Lejeune, de la trinitat de musicòlegs que atorguen al barroc un tractament autònom i fonamentat amb criteris objectius. Les sis monografies de Querol a l'entorn del barroc musical hispànic (1970-1988) constitueixen l'eix fonamental per a l'estudi d'una època fins llavors mal compresa. |
|---|