La desconexión digital de los trabajadores. Reflexiones a propósito de su calificación como derecho y su instrumentación
La desconnexió digital ha estat regulada en la recent Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, com un dret reconegut legalment dels treballadors en honor de garantir el respecte del temps de descans. No obstant això, el seu contingut no...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | artigo |
| Data de publicação: | 2020 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | espanhol |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:288866 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/288866 https://dx.doi.org/urn:doi:10.7238/idp.v0i31.3208 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Desconexión digital Representación de los trabajadores Negociación colectiva Política interna empresarial Tiempo de trabajo Digital disconnection Representation of the workers Collective negotiation Internal business policy Work time |
| Resumo: | La desconnexió digital ha estat regulada en la recent Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, com un dret reconegut legalment dels treballadors en honor de garantir el respecte del temps de descans. No obstant això, el seu contingut no ha estat definit pel legislador i trasllada aquesta responsabilitat als agents socials i els ocupadors, que, per mitjà de la negociació col·lectiva i l'elaboració de polítiques empresarials internes, estan cridats a exercir un paper fonamental en la configuració i exigència d'aquest nou dret. Davant aquest escenari, aquest article aborda si la qualificació com a dret ofereix una solució ajustada al propòsit que es persegueix amb la desconnexió digital, afegint a més una anàlisi crítica del paper que exerceixen la negociació col·lectiva i la representació dels treballadors i els empresaris, i també les seves implicacions jurídiques, en la regulació de la desconnexió digital.La desconnexió digital ha estat regulada en la recent Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, com un dret reconegut legalment dels treballadors en honor de garantir el respecte del temps de descans. No obstant això, el seu contingut no ha estat definit pel legislador i trasllada aquesta responsabilitat als agents socials i els ocupadors, que, per mitjà de la negociació col·lectiva i l'elaboració de polítiques empresarials internes, estan cridats a exercir un paper fonamental en la configuració i exigència d'aquest nou dret. Davant aquest escenari, aquest article aborda si la qualificació com a dret ofereix una solució ajustada al propòsit que es persegueix amb la desconnexió digital, afegint a més una anàlisi crítica del paper que exerceixen la negociació col·lectiva i la representació dels treballadors i els empresaris, i també les seves implicacions jurídiques, en la regulació de la desconnexió digital. |
|---|