Sistema endocannabinoide en depresión dual: análisis de biomarcadores plasmáticos en pacientes con trastorno depresivo mayor y trastorno por uso de alcohol
El trastorn depressiu major (TDM) i el trastorn per ús d’alcohol (TUA) presenten una elevada comorbiditat, fet que agreuja el curs clínic i en dificulta el tractament. En aquest context, el sistema endocannabinoide (SEC), per la seva implicació en la regulació de l’estrès, la neuroinflamació i la pl...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695733 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695733 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Endocannabinoides Endocannabinoids Depressió induïda per alcohol Alcohol-induced depression Depresión inducida por alcohol Ciències de la Salut 616.89 |
| Sumario: | El trastorn depressiu major (TDM) i el trastorn per ús d’alcohol (TUA) presenten una elevada comorbiditat, fet que agreuja el curs clínic i en dificulta el tractament. En aquest context, el sistema endocannabinoide (SEC), per la seva implicació en la regulació de l’estrès, la neuroinflamació i la plasticitat sinàptica, podria tenir un paper clau en la fisiopatologia de la depressió dual. No obstant això, l’evidència que diferencia el TDM primari (TDM-P) del induït per l’alcohol (TDM-IA) és encara escassa. Aquesta tesi combina una revisió sistemàtica amb un estudi clínic longitudinal per explorar els nivells plasmàtics d’endocannabinoides en pacients amb TDM-P i TDM-IA. La revisió sistemàtica va incloure 17 estudis sobre TDM o TUA, però cap no es va centrar específicament en la depressió dual o el TDM-IA. A més, molts estudis sobre depressió excloïen persones amb consum problemàtic d’alcohol, fet que en limita l’aplicabilitat. L’estudi clínic va analitzar 69 pacients atesos a l’Hospital del Mar (Barcelona), distribuïts en tres grups: TDM-P sense TUA (n=21), TDM-P amb TUA (n=20) i TDM-IA (n=28). El diagnòstic es va fer mitjançant l’entrevista PRISM-5, que distingeix amb fiabilitat el TDM-P del TDM-IA. Es van analitzar les associacions entre els nivells d’endocannabinoides i variables clíniques com la gravetat depressiva, l’ansietat, la ideació suïcida i l’evolució clínica a 18 mesos. Es van trobar nivells significativament més baixos de 2-oleoïlglicerol (2-OG) i 2-linoleoïlglicerol (2-LG) en el grup amb TDM-IA. Nivells elevats de 2-OG es van associar amb una menor probabilitat de pertànyer a aquest grup, suggerint un possible valor diagnòstic. Compostos com l’anandamida (AEA), PEA, OEA i POEA es van associar amb abstinència recent (≤5 dies), disminuint amb l’abstinència mantinguda, cosa que podria indicar una resposta adaptativa primerenca relacionada amb una menor activitat de l’enzim FAAH. Pel que fa a l’evolució clínica, nivells elevats de DGLEA es van vincular a una menor remissió als sis mesos, mentre que variacions moderades en PEA es van associar a un millor pronòstic. Altres compostos (DEA, POEA, OEA, LEA) es van relacionar amb menor ansietat, i 2-OG i DEA amb menor ideació suïcida. Alguns endocannabinoides també es van associar a símptomes específics del DSM-5, com alteracions de l’apetit o agitació psicomotora. No es van observar diferències significatives per sexe, excepte nivells més alts de POEA en dones. La manca de valoracions intermèdies va limitar l’anàlisi de la reactivitat del SEC davant d’esdeveniments clínics o intervencions. Clínicament, el TDM-IA es va associar amb més comorbiditat mèdica, més intents de suïcidi, més hospitalitzacions psiquiàtriques, pitjor funcionalitat laboral i un curs depressiu més inestable. Això destaca la necessitat d’un enfocament clínic integral i personalitzat. En conjunt, els endocannabinoides plasmàtics podrien esdevenir biomarcadors útils per a la caracterització clínica, pronòstica i fisiopatològica de la depressió dual. Tot i això, es recomana integrar-los amb altres biomarcadors en futures investigacions. La modulació del SEC podria ser una via prometedora per a nous tractaments dirigits a aquest perfil clínic. |
|---|