Depresión mayor primaria versus depresión mayor inducida por alcohol
La depressió major induïda per l'alcohol (DM-IA) és una alteració persistent de l'estat d'ànim que es relaciona amb els efectes farmacològics directes de l'alcohol. L'objectiu d'aquest estudi és comparar biomarcadors clínics i moleculars associats a dos fenotips de depr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:281175 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/281175 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Depressió major induïda per alcohol Depresión mayor inducida por alcohol Alcohol induced major depression Biomarcadors Biomarcadores Biomarkers Genètica Genética Genetics Ciències de la Salut 616.89 |
| Sumario: | La depressió major induïda per l'alcohol (DM-IA) és una alteració persistent de l'estat d'ànim que es relaciona amb els efectes farmacològics directes de l'alcohol. L'objectiu d'aquest estudi és comparar biomarcadors clínics i moleculars associats a dos fenotips de depressió diferents: el trastorn de depressió major primari (DMP) i la DM-IA. Per al present estudi es van reclutar un total de 80 pacients: 47 pacients diagnosticats de DMP sense altres malalties i 33 pacients amb DM-IA. En aquests subjectes es van recollir dades sociodemogràfiques i clíniques exhaustives (ex. edat d'inici, antecedents familiars, símptomes detallats de depressió, gravetat, símptomes d'ansietat, conducta suïcida, etc.) i mostres biològiques de sang. S'ha realitzat un estudi d'associació de gens candidats i un estudi d'associació del genoma complet (GWAS). A més, es va calcular la puntuació de risc poligènic (PRS). Els resultats van mostrar diferències significatives entre els pacients DMP i DM-IA en: antecedents familiars de depressió, antecedents familiars de trastorns per ús d'alcohol i altres substàncies, comorbiditat mèdica, alguns criteris DSM IV TR per diagnosticar depressió, esdeveniments traumàtics al llarg de la vida i alguns trets de personalitat. També es van trobar diferències significatives en els nivells de l'hormona estimulant de la tiroide (TSH) i en les concentracions d'enzims hepàtics entre tots dos fenotips. També es van trobar diferències significatives en els nivells de l'hormona estimulant de la tiroide (TSH) i en les concentracions d'enzims hepàtics entre tots dos fenotips. No es van detectar diferències significatives entre els dos grups a les escales de gravetat dels símptomes depressius ni d'ansietat, el comportament suïcida, els nivells de proteïna C reactiva o el perfil lipídic. Pel que fa als resultats genètics, l'anàlisi d'associació no va produir cap resultat significatiu en l'estudi de gens candidats ni en l'estudi GWAS. Tanmateix, l'estudi GWAS, va detectar algunes variants suggerents que mostraven una tendència per poder diferenciar ambdós fenotips (rs3130531, rs7772901, rs73115241, rs386580033 i rs529060937). El PRS va predir algunes diferències genètiques entre individus diagnosticats amb una DMP o un TDM-IA. Tot i que l'estudi presenta certes limitacions, principalment relacionades amb la mida reduïda de la mostra, cal destacar que es tracta del primer estudi que investiga biomarcadors en DM-IA comparada amb la DMP. Les troballes d'aquest estudi poden ajudar els clínics a fer un diagnòstic més acurat d'aquests dos fenotips de depressió que faciliten un millor coneixement etiopatogènic i un tractament més personalitzat. |
|---|