Evaluation of the effectiveness of an Optimal-Massive Intervention in older patients with oropharyngeal dysphagia
La disfàgia orofaríngia (DO) és un trastorn digestiu caracteritzat per la dificultat en el pas del bol alimentari des de la boca fins a l'esòfag, fet que pot provocar aspiracions orofaríngies. Es tracta d'un síndrome geriàtric comú que comporta complicacions com la malnutrició (MN), deshid...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Data de publicação: | 2025 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglês |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:320551 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/320551 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Disfàgia Orofaríngia Oropharyngeal Dysphagia Disfagia Orofaríngea Malnutrició Malnutrition Malnutrición Hidratació Hydration Hidratación Ciències de la Salut |
| Resumo: | La disfàgia orofaríngia (DO) és un trastorn digestiu caracteritzat per la dificultat en el pas del bol alimentari des de la boca fins a l'esòfag, fet que pot provocar aspiracions orofaríngies. Es tracta d'un síndrome geriàtric comú que comporta complicacions com la malnutrició (MN), deshidratació (DH), infeccions respiratòries i pneumònia aspirativa (PA), amb un impacte significatiu en la salut i els recursos sanitaris. La DO és un factor de risc per a la PA i per a les readmissions hospitalàries, especialment en persones grans. La fisiopatologia de les infeccions respiratòries en pacients d'edat avançada amb DO implica l'aspiració orofaríngia, la MN i una higiene oral (HO) deficient, elements que afavoreixen la colonització per patògens respiratoris. La DO també és prevalent en pacients amb COVID-19: el 51,7% dels adults hospitalitzats presenta alteracions en la deglució i el 45,5% pateix MN amb pèrdua de pes (PP) significativa. Tot i això, hi ha poca recerca sobre l'impacte de la COVID-19 en l'estat clínic, deglutori i nutricional al llarg de les diferents onades de la pandèmia. Un estudi pilot previ va demostrar que una intervenció multimodal centrada en la DO millorava l'estat nutricional, la funcionalitat i la supervivència, tot reduint les readmissions hospitalàries i les infeccions respiratòries de via baixa (IRVB). Aquesta tesi doctoral consta de cinc estudis: Estudi 1: Estudi transversal amb 235 pacients ancians hospitalitzats amb DO per descriure les seves característiques i necessitats terapèutiques. Es va identificar una població fràgil amb alt risc de MN i DH, HO deficient i complicacions associades, destacant la necessitat d'intervencions multimodals amb l'adaptació de la viscositat de fluids, dietes de textura modificada (DTM) i el maneig de la HO. Estudi 2: Revisió sistemàtica i d'abast sobre la prevalença de la DH en adults amb DO i l'efecte terapèutic dels espessidors sobre l'estat d'hidratació. Es va observar una alta prevalença de DH (19-100%) i evidència limitada sobre el benefici dels espessidors. Es recomana més investigació i un seguiment acurat de la ingesta de líquids. Estudi 3: Estudi transversal amb 218 pacients ancians amb DO a l'Hospital de Mataró, que va avaluar la DH amb tres mètodes (osmolaritat, rati nitrogen d'urea/creatinina, i bioimpedància). La prevalença de DH va ser del 78,9% al 81,2%, amb pitjor estat hídric en pacients amb fragilitat, MN i sarcopènia. Es remarca la importància d'avaluar i abordar la hidratació de manera multimodal. Estudi 4: Assaig clínic aleatoritzat amb 463 participants (233 control, 230 intervenció) per analitzar l'efecte d'una intervenció òptima masiva (IOM) sobre la MN, DH, HO, IRVB i mortalitat. La IOM va millorar l'estat nutricional, funcionalitat, fragilitat i qualitat de vida, amb reducció significativa de les IRVB. Estudi 5: Estudi comparatiu de les tres primeres onades de la COVID-19 per analitzar la prevalença de DO, MN i mortalitat. Es va implementar una intervenció multimodal a partir de la segona onada amb millores notables en l'estat nutricional. Aquesta tesi aporta coneixement rellevant sobre la interrelació entre DO, MN, DH i complicacions associades, remarcant la necessitat d'intervencions multimodals per millorar els resultats en salut dels pacients ancians hospitalitzats. |
|---|