La contratación de trabajadores extranjeros en el Perú y España: procedimiento y convenios para la obtención de la autorización inicial de residencia y trabajo
La migració laboral internacional s’ha consolidat com un fenomen de gran rellevància en un món cada vegada més globalitzat, plantejant reptes significatius en termes de regulació i gestió. Aquest treball aborda l’anàlisi comparativa de les normatives aplicables a Espanya i al Perú per a la contracta...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2072/488875 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/2072/488875 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Dret internacional Dret d'emigració Treballadors estrangers 331 341 |
| Sumario: | La migració laboral internacional s’ha consolidat com un fenomen de gran rellevància en un món cada vegada més globalitzat, plantejant reptes significatius en termes de regulació i gestió. Aquest treball aborda l’anàlisi comparativa de les normatives aplicables a Espanya i al Perú per a la contractació de treballadors estrangers, destacant les particularitats dels seus marcs legals, procediments administratius i requisits. Amb una visió integradora, s’examinen els elements fonamentals que regeixen la inclusió de treballadors estrangers en ambdós contextos, tenint en compte les disposicions normatives, les necessitats del mercat laboral i els principis dels convenis internacionals aplicables. En el cas d’Espanya, la investigació se centra en les autoritzacions inicials de residència i treball, tant per compte d’altri com per compte propi, regulades per la Llei Orgànica 4/2000 i desenvolupades pel Reial decret 557/2011. Així mateix, s’analitza l’impacte de modalitats específiques, com l’arrelament social, laboral i familiar, així com les disposicions especials introduïdes per la Llei 14/2013, que facilita l’arribada de professionals altament qualificats, emprenedors i inversors. Aquestes normatives reflecteixen un enfocament orientat a combinar el control migratori amb l’atracció de talent i capital, adaptant-se a les demandes del mercat laboral i de l’economia espanyola. Per altra banda, en el context peruà, l’estudi se centra en el Decret Legislatiu núm. 689, que regula la contractació de treballadors estrangers sota un règim especial. Aquest marc legal estableix restriccions —com ara percentatges limitatius en la contractació de personal estranger— i contempla excepcions específiques per a determinats perfils laborals, com tècnics especialitzats o familiars directes de nacionals peruans. A més, l’estudi examinarà els aspectes tributaris que afecten la relació laboral, així com els procediments administratius necessaris per a l’aprovació dels contractes i l’obtenció de la qualitat migratòria habilitant. L’anàlisi comparativa se centrarà en la identificació de similituds i diferències clau entre ambdós sistemes normatius. Mentre que Espanya presenta una major flexibilitat en la contractació de certs perfils estratègics, el Perú manté un enfocament més restrictiu mitjançant l’aplicació de quotes i condicions estrictes. Tots dos països, tanmateix, comparteixen la necessitat d’articular la seva normativa amb els convenis internacionals que busquen garantir els drets dels migrants i promoure una gestió equitativa dels fluxos laborals. Finalment, l’estudi comparatiu realitzat permetrà formular un conjunt de recomanacions orientades a millorar l’eficàcia dels procediments administratius, fomentar polítiques migratòries més inclusives i adaptades a les necessitats actuals, i enfortir els marcs legals establerts per promoure una migració laboral ordenada i beneficiosa, tant per als països d’origen com de destinació. Mitjançant aquest exercici acadèmic, es pretén contribuir a una comprensió més profunda de les dinàmiques migratòries i les seves implicacions en l’àmbit internacional, destacant la importància de construir polítiques que no només siguin eficients, sinó també equitatives i sostenibles en el temps. |
|---|