El benestar emocional del professorat i la implementació del vector emocional en l’alumnat. Anàlisi de les autopercepcions del professorat de primària
Tal i com firmen diversos autors, es considera que el professorat ha d’estar preparat i format per a transmetre aquesta competència al seu alumnat (Bisquerra, 2005), exercir de model i referent amb les seves pràctiques dins de l’aula (López-Cassà, 2016) i sostenir i acompanyar emocionalment a l’alum...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositorio: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/148419 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10609/148419 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | benestar emocional professorat vector emocional educació emocional competència emocional emotional well-being teachers emotional vector emotional education emotional competence Elementary school teachers -- TFM Mestres -- TFM |
| Sumario: | Tal i com firmen diversos autors, es considera que el professorat ha d’estar preparat i format per a transmetre aquesta competència al seu alumnat (Bisquerra, 2005), exercir de model i referent amb les seves pràctiques dins de l’aula (López-Cassà, 2016) i sostenir i acompanyar emocionalment a l’alumnat (Geddes, 2010). Els objectius del present estudi ex-post facto descriptiu i correlacional són: analitzar la relació existent entre l'autopercepció de benestar emocional del professorat i les intervencions didàctiques amb l'alumnat de primària en aquest àmbit., determinar els coneixements que disposa el professorat en relació a la seva intervenció en la gestió emocional i establir la correlació existent entre el grau de benestar emocional i la qualitat de les intervencions didàctiques en relació al vector de benestar emocional. Participen una mostra de 30 professores i 2 professors de primària amb edats compreses d’entre 23 i 64 anys, i se’ls aplica un qüestionari online adhoc. Els resultats constaten que, el coneixement que té el professorat d’estratègies i activitats que utilitzen per promoure el benestar emocional del seu alumnat és la variable amb una puntuació més elevada (M=3,95, DE=0,328). Pel que fa el benestar emocional, la mostra obté una puntuació mitjana de 3,27 (DE=0,79), seguida de les percepcions que té entorn a la manera com qualifiquen les seves pròpies intervencions en aquest àmbit (M=3,26, DE=0,704). El coneixement que té el professorat en matèria de gestió emocional (competència emocional) obté la puntuació més baixa (M=2,78, DE=0,94). No s’observa correlació entre l’ autopercepció de benestar emocional i les intervencions didàctiques amb l’alumnat, i, per contra, si que es constata una correlació lleugera entre l’autopercepció de benestar emocional i la percepció de qualitat en les intervencions en el vector emocional. La present investigació proporciona un acostament a la temàtica del benestar emocional en el professorat, i visibilitza la seva importància en la pràctica educativa. |
|---|