Estudio de los factores de riesgo de desarrollo de epilepsia tras una hemorragia subaracnoidea aneurismática

Introducció: les crisis epilèptiques són una complicació freqüent de l'hemorràgia subaracnoidal aneurismàtica (aHSA), tant en fase precoç com remota: 10-20% de crisis simptomàtiques agudes, 12-25% de desenvolupament d'epilèpsia a 5 anys. Comparada amb altres tipus de lesió cerebral, l'...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Campos Fernández, Daniel
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/692836
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/692836
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Epilèpsia
Epilepsy
Epilepsia
Hemorràgia subaracnoidal
Subarachnoid hemorrhage
Hemorragia subaracnoidea
Risc
Risk
Riesgo
Ciències de la Salut
616.8
Descripción
Sumario:Introducció: les crisis epilèptiques són una complicació freqüent de l'hemorràgia subaracnoidal aneurismàtica (aHSA), tant en fase precoç com remota: 10-20% de crisis simptomàtiques agudes, 12-25% de desenvolupament d'epilèpsia a 5 anys. Comparada amb altres tipus de lesió cerebral, l'aHSA presenta avantatges de cara a l'estudi de l'epileptogènesi després d'una lesió cerebral adquirida: pacients més joves, menys comorbiditats i taxa d'epilèpsia secundària substancialment més gran que altres etiologies estructurals (ex.: ictus isquèmic 6%, hemorràgia intracerebral 12%). A més, el desenvolupament de crisi després d'una HSA s'ha associat a més mortalitat i pitjor recuperació funcional i cognitiva, de manera que prevenir aquestes crisis podria contribuir a una millora del pronòstic. El procés d'epileptogènesi pot arribar a perllongar-se durant anys fins a l'aparició de la primera manifestació clínica, cosa que ofereix una finestra de tractament per fer servir teràpies modificadores. No obstant, aquesta estratègia requereix una identificació precoç i precisa dels pacients en risc. A més, la identificació d'aquesta població diana ajudaria a aprofundir en l'estudi dels mecanismes fisiopatològics subjacents al procés d'epileptogènesi, facilitant la identificació de noves dianes terapèutiques. Objectius: determinar la taxa de desenvolupament d'epilèpsia després d'una aHSA i identificar els paràmetres clínics, electroencefalogràfics i de neuroimatge capaços de predir precoçment el risc d'epilèpsia. A més, ens vam proposar dissenyar un model predictiu que combinés aquests factors permetent identificar amb fiabilitat aquells pacients amb alt risc de desenvolupar epilèpsia post-HSA. Mètodes: es van dur a terme dos estudis multicèntrics, retrospectius i longitudinals de pacients adults amb diagnòstic confirmat d'aHSA. Es van recollir i avaluar les característiques clíniques (n=419) i les troballes de proves complementàries (EEG i TC cerebral, n=278), així com la presència de crisi d'inici precoç (≤7 dies des del sagnat), i el desenvolupament d'epilèpsia a llarg termini. L'epilèpsia post-HSA es va definir com l'aparició de crisis remotes no provocades >7 dies després de l'hemorràgia. Es van fer servir models de regressió múltiple de Cox per identificar les variables associades de forma independent amb el desenvolupament d'epilèpsia. El model de regressió amb millor ajustament es va utilitzar per dissenyar una escala predictiva, el rendiment de la qual es va avaluar en una cohort de validació externa de 308 pacients mitjançant una anàlisi de corba ROC. Resultats: cinquanta pacients (11.9%) van desenvolupar epilèpsia post-HSA. Els factors clínics associats de forma independent van ser una puntuació basal més alta a l'escala de Rankin modificada (mRS) (HR 4.74[1.8-12.4], p=0.001), la puntuació Vasograde (HR 2.45[1.4-4.2], p= 0.001), el tractament quirúrgic de l’aneurisma (HR 2.77[1.6-4.9], p=0.001) i l'aparició de crisi d'inici precoç (HR 1.84[1.0-3.4], p=0.05). També es va identificar un risc més gran de desenvolupament d'epilèpsia en pacients amb lesions corticals a la TC cerebral (HR 2.6[1.3-5.2],p 0.009), anomalies focals no epileptiformes (HR 3.7[1.6-8.2],p 0.002) i descàrregues epileptiformes focals a l'EEG (HR 6.7[2.8-15.8],p <0.001). L'escala predictiva proposada (RISE) puntuava els pacients de 0 a 5 punts en base als predictors clínics identificats prèviament, estratificant-los en tres grups: risc baix (0-1), moderat (2-3) i alt (4-5) (taxa d'epilèpsia 2.9%, 20.8% i 75.7%, respectivament). A la cohort de validació, l'escala va mostrar una distribució similar del risc i una bona capacitat predictiva (AUC 0.82; IC95% 0.74-0.90). Conclusions: els predictors clínics independents per al desenvolupament d'epilèpsia post-HSA van ser un major mRS basal, més puntuació Vasograde, el tractament quirúrgic i la presència de crisi d'inici precoç. Els predictors paraclínics van ser la presència d'afectació cortical a la TC cranial i d'anomalies focals a l'EEG. La combinació de les variables en una escala predictiva (RISE) va permetre estratificar els pacients segons el risc d'epilèpsia amb alta fiabilitat (AUC>80%).

Similares en LA Referencia