Papel de la epigenética en las complicaciones vasculares de la hemorragia subaracnoidea
La hemorràgia subaracnoïdal (HSA) és un tipus d'ictus que representa una emergència mèdica amb conseqüències importants per a la salut de les persones afectades. Tot i ser menys freqüent que altres tipus d'accident cerebrovascular, el seu impacte és especialment significatiu perquè sol afe...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:322424 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/322424 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Hemorràgia subaracnoïdal Subarachnoid hemorrhage Hemorragia subaracnoidea Epigenètica Epigenetics Epigenética Ciències de la Salut |
| Sumario: | La hemorràgia subaracnoïdal (HSA) és un tipus d'ictus que representa una emergència mèdica amb conseqüències importants per a la salut de les persones afectades. Tot i ser menys freqüent que altres tipus d'accident cerebrovascular, el seu impacte és especialment significatiu perquè sol afectar persones joves o en edat laboral. La mortalitat després d'una HSA és elevada, i moltes de les persones que sobreviuen queden amb seqüeles neurològiques que afecten la seva autonomia i qualitat de vida. Per això, estudiar en profunditat les seves complicacions i mecanismes biològics és essencial per millorar el pronòstic. Un dels aspectes més preocupants de la HSA són les seves complicacions vasculars, tant en la fase aguda com en l'evolució a llarg termini. En el període immediat després de l'hemorràgia, complicacions com el vasoespàsme cerebral i la isquèmia cerebral tardana poden agreujar la situació del pacient. Tanmateix, també és important considerar les complicacions vasculars que apareixen mesos o fins i tot anys després de l'esdeveniment inicial. Aquests esdeveniments crònics continuen sent poc coneguts i sovint subestimats. En aquest context, l'epigenètica es presenta com una via prometedora per entendre millor per què alguns pacients desenvolupen complicacions vasculars i d'altres no. A diferència dels factors genètics fixos, els canvis epigenètics poden ser influenciats per l'entorn, l'estil de vida i altres elements externs. Tot i això, el paper específic de l'epigenètica en l'evolució de les complicacions vasculars després d'una HSA encara no està ben definit. L'objectiu d'aquesta tesi ha estat doble: d'una banda, avaluar el risc d'esdeveniments cardiovasculars a llarg termini en pacients que han patit una HSA; i de l'altra, investigar la influència de factors epigenètics, en particular la metilació de l'ADN, en l'aparició de complicacions vasculars, especialment el vasoespàsme. Per dur-ho a terme, s'ha utilitzat la cohort BASICMAR-HSA, composta per pacients diagnosticats amb HSA i inclosos al Registre BASICMAR de l'Hospital del Mar de Barcelona. En l'anàlisi clínica de 423 pacients amb HSA espontània, es va observar una taxa d'esdeveniments vasculars de l'11,11% als cinc anys, sent factors com la presència de discapacitat post-HSA o múltiples aneurismes els que s'associaven amb un major risc. Tot i que el risc d'aquests pacients és inferior al d'altres malalties vasculars, continua sent superior al de la població general. Paral·lelament, es va realitzar un estudi epigenètic amb 282 pacients, en què es van analitzar més de 850.000 llocs de metilació al genoma. Es van identificar regions i posicions de l'ADN amb metilació diferencial associada al vasoespàsme, moltes d'elles relacionades amb gens implicats en funcions clau com la resposta immune, la inflamació, l'estrès oxidatiu i l'apoptosi (mort cel·lular programada). Un descobriment especialment rellevant va ser la hipermetilació del gen SUGCT en pacients amb vasoespàsme, cosa que podria indicar un paper rellevant d'aquest gen en l'aparició d'aquesta complicació. Aquests resultats representen un avenç en la comprensió dels mecanismes moleculars subjacents a les complicacions vasculars després d'una HSA. A més, obren la porta a futures investigacions que podrien centrar-se en aquests marcadors epigenètics com a possibles dianes terapèutiques o factors de risc per estratificar millor els pacients. En resum, aquesta tesi aporta una visió integral sobre la importància dels esdeveniments vasculars, tant aguts com crònics, en pacients amb HSA, i destaca la rellevància dels estudis epigenètics per comprendre millor aquesta malaltia. Les troballes obtingudes podrien contribuir a millorar el pronòstic i la qualitat de vida dels supervivents d'una HSA. |
|---|