Habilitats comunicatives: Incidència de l'entrenament en l'eficàcia comunicativa. Relacions entre habilitats cognoscitives, lingüístiques i comunicatives

Hem situat l'inici de l'estudi de la comunicació a partir del moment que s'accepta que hi ha dos sistemes de regles diferents, unes que regeixen el llenguatge i unes altres que permeten la comunicació entre els éssers humans. Moment en el qual la comunicació es constitueix en objecte...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Martínez i Torres, Mercè
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:1993
País:España
Institución:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/42704
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/42704
http://www.tdx.cat/TDX-1106109-122015
http://hdl.handle.net/10803/2638
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Comunicació interpersonal
Competència comunicativa
Aprenentatge
Interpersonal communication
Communicative competence
Learning
id ES_175e08ae0e6d8af4cc0d1080aeea7aab
oai_identifier_str oai:diposit.ub.edu:2445/42704
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
spelling Habilitats comunicatives: Incidència de l'entrenament en l'eficàcia comunicativa. Relacions entre habilitats cognoscitives, lingüístiques i comunicativesMartínez i Torres, MercèComunicació interpersonalCompetència comunicativaAprenentatgeInterpersonal communicationCommunicative competenceLearningHem situat l'inici de l'estudi de la comunicació a partir del moment que s'accepta que hi ha dos sistemes de regles diferents, unes que regeixen el llenguatge i unes altres que permeten la comunicació entre els éssers humans. Moment en el qual la comunicació es constitueix en objecte d'estudi. Dickson proposa, l'any 1981, diferenciar els estudis sobre comunicació en dues tradicions; la sociolingüística i la referencial. A la proposta de Dickson (l981b, 1982b) s'afegiria una tercera línia d'investigació que els autors han denominat referencial-ecològica fent un intent per superar les crítiques d'artificialitat experimental fetes a la tradició referencial amb la incorporació d'aspectes ecològics a la investigació, així com d'un marc teòric més ampli que permetés la integració de les aportacions de la psicologia soviètica i de les teories sobre el discurs. S'obriria així una tercera línia d'investigació que els autors han denominat referencial-ecològica. Pensem que aquesta última proposta que reuneix el rigor científic del paradigma referencial amb el respecte a les situacions naturals pot oferir explicacions més acurades del comportament comunicatiu i del seu desenvolupament. El fet d'incorporar l'experimentador a l'intercanvi comunicatiu assegura que aquestes es puguin dur a terme malgrat les dificultats de material, i ens dóna tant la mesura d'allò que l'individu pot fer tot sol com del que pot fer amb el suport del seu company i de l'adult. Obtenim, doncs, dades completes sobre les capacitats comunicatives en una situació d'intercanvi real, on cada interlocutor té la facultat de provocar canvis qualitativament observables en la conducta comunicativa de l'altre, com en qualsevol situació comunicativa habitual. Malgrat la manca de models teòrics sobre l'intercanvi comunicatiu que permetin planificar investigacions, les dades obtingudes al llarg d'aquestes dècades pel paradigma referencial han generat un ampli coneixement sobre les habilitats i capacitats que requereix un subjecte per a comunicar eficaçment. A partir d'aquest coneixement hem elaborat un esquema que recull i organitza una situació d'intercanvi comunicatiu referencial entre l'emissor, l'experimentador i el receptor.Universitat de BarcelonaBoada Calbet, HumbertUniversitat de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica1993info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionapplication/pdfhttps://hdl.handle.net/2445/42704http://www.tdx.cat/TDX-1106109-122015http://hdl.handle.net/10803/2638Tesis Doctorals - Departament - Psicologia Bàsicareponame:Dipòsit Digital de la UBinstname:Universidad de BarcelonaCatalán(c) Martínez i Torres, 1993info:eu-repo/semantics/openAccessoai:diposit.ub.edu:2445/427042025-07-25T16:43:42Z
dc.title.none.fl_str_mv Habilitats comunicatives: Incidència de l'entrenament en l'eficàcia comunicativa. Relacions entre habilitats cognoscitives, lingüístiques i comunicatives
title Habilitats comunicatives: Incidència de l'entrenament en l'eficàcia comunicativa. Relacions entre habilitats cognoscitives, lingüístiques i comunicatives
spellingShingle Habilitats comunicatives: Incidència de l'entrenament en l'eficàcia comunicativa. Relacions entre habilitats cognoscitives, lingüístiques i comunicatives
Martínez i Torres, Mercè
Comunicació interpersonal
Competència comunicativa
Aprenentatge
Interpersonal communication
Communicative competence
Learning
title_short Habilitats comunicatives: Incidència de l'entrenament en l'eficàcia comunicativa. Relacions entre habilitats cognoscitives, lingüístiques i comunicatives
title_full Habilitats comunicatives: Incidència de l'entrenament en l'eficàcia comunicativa. Relacions entre habilitats cognoscitives, lingüístiques i comunicatives
title_fullStr Habilitats comunicatives: Incidència de l'entrenament en l'eficàcia comunicativa. Relacions entre habilitats cognoscitives, lingüístiques i comunicatives
title_full_unstemmed Habilitats comunicatives: Incidència de l'entrenament en l'eficàcia comunicativa. Relacions entre habilitats cognoscitives, lingüístiques i comunicatives
title_sort Habilitats comunicatives: Incidència de l'entrenament en l'eficàcia comunicativa. Relacions entre habilitats cognoscitives, lingüístiques i comunicatives
dc.creator.none.fl_str_mv Martínez i Torres, Mercè
author Martínez i Torres, Mercè
author_facet Martínez i Torres, Mercè
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Boada Calbet, Humbert
Universitat de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica
dc.subject.none.fl_str_mv Comunicació interpersonal
Competència comunicativa
Aprenentatge
Interpersonal communication
Communicative competence
Learning
topic Comunicació interpersonal
Competència comunicativa
Aprenentatge
Interpersonal communication
Communicative competence
Learning
description Hem situat l'inici de l'estudi de la comunicació a partir del moment que s'accepta que hi ha dos sistemes de regles diferents, unes que regeixen el llenguatge i unes altres que permeten la comunicació entre els éssers humans. Moment en el qual la comunicació es constitueix en objecte d'estudi. Dickson proposa, l'any 1981, diferenciar els estudis sobre comunicació en dues tradicions; la sociolingüística i la referencial. A la proposta de Dickson (l981b, 1982b) s'afegiria una tercera línia d'investigació que els autors han denominat referencial-ecològica fent un intent per superar les crítiques d'artificialitat experimental fetes a la tradició referencial amb la incorporació d'aspectes ecològics a la investigació, així com d'un marc teòric més ampli que permetés la integració de les aportacions de la psicologia soviètica i de les teories sobre el discurs. S'obriria així una tercera línia d'investigació que els autors han denominat referencial-ecològica. Pensem que aquesta última proposta que reuneix el rigor científic del paradigma referencial amb el respecte a les situacions naturals pot oferir explicacions més acurades del comportament comunicatiu i del seu desenvolupament. El fet d'incorporar l'experimentador a l'intercanvi comunicatiu assegura que aquestes es puguin dur a terme malgrat les dificultats de material, i ens dóna tant la mesura d'allò que l'individu pot fer tot sol com del que pot fer amb el suport del seu company i de l'adult. Obtenim, doncs, dades completes sobre les capacitats comunicatives en una situació d'intercanvi real, on cada interlocutor té la facultat de provocar canvis qualitativament observables en la conducta comunicativa de l'altre, com en qualsevol situació comunicativa habitual. Malgrat la manca de models teòrics sobre l'intercanvi comunicatiu que permetin planificar investigacions, les dades obtingudes al llarg d'aquestes dècades pel paradigma referencial han generat un ampli coneixement sobre les habilitats i capacitats que requereix un subjecte per a comunicar eficaçment. A partir d'aquest coneixement hem elaborat un esquema que recull i organitza una situació d'intercanvi comunicatiu referencial entre l'emissor, l'experimentador i el receptor.
publishDate 1993
dc.date.none.fl_str_mv 1993
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv https://hdl.handle.net/2445/42704
http://www.tdx.cat/TDX-1106109-122015
http://hdl.handle.net/10803/2638
url https://hdl.handle.net/2445/42704
http://www.tdx.cat/TDX-1106109-122015
http://hdl.handle.net/10803/2638
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv (c) Martínez i Torres, 1993
info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv (c) Martínez i Torres, 1993
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv Tesis Doctorals - Departament - Psicologia Bàsica
reponame:Dipòsit Digital de la UB
instname:Universidad de Barcelona
instname_str Universidad de Barcelona
reponame_str Dipòsit Digital de la UB
collection Dipòsit Digital de la UB
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1844163959514464256
score 15,647109

Similares en LA Referencia