Representació de la dimensió ambiental de l'estètica escolar a les escoles de bosc de Barcelona (1914-1939). Una anàlisi interpretativa del fons fotogràfic
Les diferents experiències d’Escola Nova europea van ser part del nou corrent de renovació pedagògica que es definia per formular una pedagogia activa, higienista, experimental i on l’infant ocupava el centre del pensament educatiu. Aquesta tesi doctoral parteix del principi que “l’école nouvelle do...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/672279 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/672279 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Escola nova Moviments de renovació pedagògica Escola de bosc Educació estètica Estètica escolar Hermenèutica Fotografia Anàlisi interpretativa Educació 37 |
| Resumo: | Les diferents experiències d’Escola Nova europea van ser part del nou corrent de renovació pedagògica que es definia per formular una pedagogia activa, higienista, experimental i on l’infant ocupava el centre del pensament educatiu. Aquesta tesi doctoral parteix del principi que “l’école nouvelle doit être un milieu de beauté” (Ferrière, 1925), fet que significava educar des de l’experiència estètica per tal de sensibilitzar-se amb l’entorn, quelcom que s’aconseguia a través de crear ambients de bellesa. L’objectiu de la investigació es centra en analitzar i comprendre, a través de les fonts fotogràfiques, la materialització de l’estètica escolar a través de l’ambient de les dues escoles de bosc de Barcelona: Escola de Bosc del Parc de Montjuïc i Escola de Bosc del Parc del Guinardó entre 1914 i 1939. En aquest sentit s’ha conceptualitzat l’ambient sota tres dimensions: la dimensió decorativa, la dimensió arquitectònica i la dimensió naturalesa. La recerca s’ubica dins un paradigma interpretatiu i hermenèutic que pretén establir el marc de referència de la dimensió ambiental de l’estètica escolar. Per a poder realitzar el registre, anàlisi i interpretació de les fonts fotogràfiques s’ha utilitzat una perspectiva etnogràfica de la història de l’escola. Les conclusions de la recerca giren al voltant de l’eclecticisme com a fet principal en la confecció d’un ideal de bellesa complex i divers. Metodològicament s’arriba a la conclusió que la dimensió polièdrica de les imatges obliga a la investigadora a atendre les fotografies des d’una mirada que incorpori el màxim de perspectives possibles. |
|---|