Comparativa de dues obres gastronòmiques: El Que Hem Menjat de Josep Pla (1971), Cuina! O Barbàrie de Maria Nicolau (2022)
És un treball aproximatiu des de la intertextualitat. El punt de connexió que lliga ambdós assajos és el gastronòmic. En concret, la pregunta d’investigació ha estat: Quina és la influència del text literari gastronòmic de Pla en el text gastronòmic de Nicolau? Un dels punts a destacar és l’anàlisi...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositorio: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/150672 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10609/150672 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | gastronomia i literatura literatura recuperació gastronomia cultura tradició civilització literature recovery gastronomy culture tradition civilization Gastronomy in literature -- FMDP Gastronomia en la literatura -- TFM |
| Sumario: | És un treball aproximatiu des de la intertextualitat. El punt de connexió que lliga ambdós assajos és el gastronòmic. En concret, la pregunta d’investigació ha estat: Quina és la influència del text literari gastronòmic de Pla en el text gastronòmic de Nicolau? Un dels punts a destacar és l’anàlisi del lligam entre dues obres amb dècades de distància entre elles. Això ha permès fer palès l’actualitat de les paraules de Pla en el context actual. A partir d’aquest vincle, s'ha tractat aspectes culturals, basats en la gastronomia mediterrània, lingüístics, polítics i històrics. En particular, hi destaca la referència al canvi de paradigmes alimentaris en la dieta mediterrània, la qual els autors afirmen que va essent substituïda per menjar ultraprocessat, d’acord amb l’auge i consolidació de la globalització i del neocapitalisme. La intensa amistat que s’establí entre Josep Pla i Jaume Vicens i Vives durant la dècada de 1950 a 1960 fou principalment per un objectiu comú, el redreçament i la recuperació política i cultural del país que el tristíssim ambient de la postguerra havia deixat. Si Josep Pla ja va utilitzar la literatura gastronòmica com a eina de recuperació de la cultura catalana, la cuinera catalana, Maria Nicolau, comparteix el mateix objectiu de recuperar “la nostra vella cuina familiar” per no quedar a la intempèrie de les grans corporacions que ens venen prefabricat el que han cuinat. L’objectiu d’aquest projecte d’investigació no és explicar i analitzar la literatura gastronòmica del període de temps existent entre un text i l’altre, sinó verificar com a partir d’un recorregut gastronòmic és factible relatar la història d’un poble i la seva cultura, en definitiva de la nostra civilització. Al llarg de la recerca s’examinarà la influència del text de Pla en el text de Nicolau, cercant les concordances i les discrepàncies, disseccionant els conceptes clau i analitzant els recursos literaris que els autors han fet servir per a assolir la tasca de recuperació que es proposaven. |
|---|