Posición y funciones de los Estatutos de Autonomía en la STC 31/2010
La STC 31/2010, en una línia similar a la que proposava l'Informe del Consell d'Estat de 16 de febrer de 2006 sobre modificacions de la Constitució, ha limitat de manera molt severa les funcions constitucionals dels estatuts d'autonomia, alhora que els ha negat qualsevol rang normatiu...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | article |
| Publication Date: | 2011 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Language: | Spanish |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:178119 |
| Online Access: | https://ddd.uab.cat/record/178119 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Espanya. Jurisprudència constitucional Bloque constitucional Bloque de la constitucionalidad Funciones constitucionales de los estatutos de autonomía Interpretación constitucional Poder constituyente Posición de los estatutos de autonomía en el ordenamiento jurídico Principio dispositivo Validez y eficacia de los estatutos de autonomía Constitutional block Block of constitutionality Constitutional functions of statutes of autonomy Constitutional interpretation Constituent power Position of the Statutes of Autonomy in legal regulations Device principle Validity and efficiency of States of Autonomy Bloc constitucional Bloc de la constitucionalitat Funcions constitucionals dels estatuts d'autonomia Interpretació constitucional Poder constituent Posició dels estatuts d'autonomia en l'ordenament jurídic Principi dispositiu |
| Summary: | La STC 31/2010, en una línia similar a la que proposava l'Informe del Consell d'Estat de 16 de febrer de 2006 sobre modificacions de la Constitució, ha limitat de manera molt severa les funcions constitucionals dels estatuts d'autonomia, alhora que els ha negat qualsevol rang normatiu especial que no sigui el propi de qualsevol altre tipus de llei orgànica. De la doctrina jurisprudencial mantinguda en aquesta sentència, es desprèn que els estatuts d'autonomia no són normes adequades per definir les potestats i funcions compreses en les competències que atribueixen a les respectives comunitats autònomes; per això, encara que puguin "descriure-les", aquestes disposicions no tenen força normativa. Tampoc no poden preveure els estatuts un possible desenvolupament de l'Estat autonòmic, atès que les categories constitucionals que li pertanyen i també la determinació de les submatèries sobre les quals s'exerceixen les funcions competencials, constitueixen un monopoli interpretatiu del Tribunal Constitucional. Aquesta sèrie de limitacions i d'incapacitats fa que els estatuts d'autonomia no puguin assegurar un àmbit de competències exclusives autonòmiques, perquè, en qualsevol circumstància, l'Estat té capacitat de regular la matèria corresponent mitjançant les seves competències horitzontals i, a més a més, amb efecte de primacia. I, finalment, pel que fa a les competències compartides, l'Estat podrà definir allò que és bàsic amb el detall que consideri oportú i segons la manera normativa que estimi més convenient (legislativa, reglamentària o executiva). Ens trobem, doncs, davant un nou intent de donar per finalitzat el procés autonòmic, privant els estatuts del possible exercici del principi dispositiu i eradicant-los, en adequat "feedback", la seva força normativa i les seves funciones constitucionals originàries. |
|---|