El control de constitucionalitat dels estatuts i de les constitucions dels ens territorials
La Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 (STC 31/2010) ha suscitat per primera vegada la qüestió de la competència del TC, en abstracte, per a jutjar un Estatut de l'article 151 CE, el qual s'ha reformat a través d'un procedim...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2011 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:211636 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/211636 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Estatut d'autonomia Control de constitucionalitat Estat compost Justícia constitucional Objecció democràtica |
| Sumario: | La Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 (STC 31/2010) ha suscitat per primera vegada la qüestió de la competència del TC, en abstracte, per a jutjar un Estatut de l'article 151 CE, el qual s'ha reformat a través d'un procediment que ha inclòs la seva aprovació per part del Parlament de Catalunya, les Corts Generals i els ciutadans en referèndum. Des del punt vista jurídic, tot porta a concloure que l'opinió majoritària no formula objeccions a la constitucionalitat del recurs d'inconstitucionalitat contra aquests estatuts, tot i que no s'ha exercit gairebé durant trenta anys, però s'han fet propostes per a suprimir- lo o modificar-lo. Així mateix, el dret comparat demostra que en altres estats compostos la justícia constitucional exerceix una competència similar a la del Tribunal Constitucional espanyol. Tanmateix, des del punt de vista de la teoria democràtica, aquest procediment constitucional presenta un caràcter problemàtic ja que difícilment pot superar l'objecció democràtica a la qual s'enfronta el control judicial de la llei, que en aquest cas és una norma singular de l'ordenament espanyol, pactada per dos parlaments i referendada pels votants. |
|---|