La formació del lector literari a través de la literatura infantil i juvenil
La primera part d'aquest treball va adreçada a delimitar la història dels estudis sobre la literatura infantil i juvenil en els països occidentals i a definir el seu marc conceptual actual. Per això s'estableixen les aportacions més rellevants, en primer lloc, des de la reflexió lligada a...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1995 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/5054 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0615109-161228 http://hdl.handle.net/10803/5054 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Educació literària Teoria literària Literatura infantil i juvenil Ciències Socials 37 |
| Sumario: | La primera part d'aquest treball va adreçada a delimitar la història dels estudis sobre la literatura infantil i juvenil en els països occidentals i a definir el seu marc conceptual actual. Per això s'estableixen les aportacions més rellevants, en primer lloc, des de la reflexió lligada a la història i difusió dels llibres; en segon lloc, del grans debats dels anys setanta, tant sobre el caràcter pròpiament literari d'aquesta literatura, com sobre la qualitat formativa del folklore i la seva relació amb les obres modernes; i, en tercer lloc, es revisen i conecten les aportacions més pertinents de les diferents perspectives disciplinàries, des de la perspectiva psicològica, sociològica, de les teories literàries i de la didàctica de la literatura. <br/>La segona part del treball fa una caracterització de la literatura infantil i juvenil actual a partir de la idea que s'ha fet un gran salt de modernitat a partir dels anys setanta per tal d'adequar-se a les condicions de recepció dels seus destinataris. La caracterització dels canvis produïts es divideix en quatre àmbits: la representació literària del món, la fragmentació narrativa, la complexitat narrativa i la complexitat interpretativa. Per analitzar aquests quatre àmbits s'utilitzen setze elements constructius de la narració, amb les seves pertinents subcategories, a partir de diferents descriptives, com la de Bernstein (1975) per a l'anàlisi de valors o la de Genette (1972) per a la construcció narrativa. L'anàlisi es refereix tant a la mostra total del corpus (les 150 obres més valorades per la crítica especialitzada del moment) com als quatre subconjunts d'obres destinades a les diferents franges d'edat (entre els 5 i els 15 anys) per tal d'establir l'evolució de la competència literària dels infants que pressuposen les obres. |
|---|