Las 11 malas hierbas : entre paisajes : reconversión del antiguo polvorín militar del Pla de Reixac en "L'École du Dehors"
Els diferents paisatges que trobem en el Pla de Reixac són el testimoni de la forma amb la qual s'ha ocupat i domesticat el seu territori. L'assentament de l'exèrcit espanyol (1930-1985) va provocar un fre en el creixement urbà, així com la transformació del paisatge en les zones afec...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/415901 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/415901 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Parks Recreation areas Landscape architecture Constructed wetlands “École du Dehors” Pla de Reixac Ruina militar preexistencia paisaje Parcs Zones d'esbarjo Arquitectura del paisatge Zones humides artificials Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge |
| Sumario: | Els diferents paisatges que trobem en el Pla de Reixac són el testimoni de la forma amb la qual s'ha ocupat i domesticat el seu territori. L'assentament de l'exèrcit espanyol (1930-1985) va provocar un fre en el creixement urbà, així com la transformació del paisatge en les zones afectades. El títol “Las 11 Malas Hierbas” fan referència als onze polvorins situats en el cor del Pla de Reixac on la ruïna militar continua canviant de significat a través del temps, sent avui un paisatge informal, no controlat. Aprofitant aquesta oportunitat, s'introdueix un model de “L’École du Dehors” amb la finalitat de relacionar les diverses àrees urbanes confrontants entre si. L'objectiu és reunir usuaris de diferents edats a través d'un nou espai d'oci i d'aprenentatge perquè l'imaginari col·lectiu continuï creixent. El projecte es desenvolupa segons dues dimensions recíproques: D'una banda, la dimensió del recorregut no solament actua com a nexe entre les diferents unitats construïdes, sinó que també busca un diàleg entre aquestes i els diferents paisatges que coexisteixen. La proposta reposa sobre el traçat actual i l'antic, apostant per la menor alteració possible de l'estructura existent i adaptant la secció dels camins quan sigui necessari. D'altra banda, la dimensió repetitiva de la peça, definint unes arquitectures de suport al programa i que ajuden a construir el lloc. Partint de la preexistència del mur, es proposa una construcció lleugera de fusta i una modulació espacial que varia en funció de l'usuari i del grau d'intervenció. De menor a major: la bassa per a la fauna petita, el mirador de les aromàtiques, l'amfiteatre, la pèrgola, el pavelló d'accés, l'aula d'estudi, l'aula oberta i el impluvium. |
|---|