4 Masies : restauració de masies i nou cohabitatge per a la reactivació del Pla de Reixac
El projecte es situa al Pla de Reixac, l’espai de secà més gran de l’àrea metropolitana i amb gran valor paisatgístic, ubicat en la part nord de Montcada i Reixac. Antigament es tractava d’una zona rural on les masies eren un element fonamental vinculat al territori, on funcionaven com a centre des...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/411025 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/411025 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Landscape architecture Dwellings Farmhouses masies Pla de reixac cohabitatge cooperativa agrícola Arquitectura del paisatge Habitatges Masos, masies, etc. Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Arquitectura del paisatge |
| Sumario: | El projecte es situa al Pla de Reixac, l’espai de secà més gran de l’àrea metropolitana i amb gran valor paisatgístic, ubicat en la part nord de Montcada i Reixac. Antigament es tractava d’una zona rural on les masies eren un element fonamental vinculat al territori, on funcionaven com a centre des del qual es gestionava tant la producció agrícola com el seu entorn proper. Però amb l’arribada de la revolució industrial hi ha hagut una desvinculació progressiva d’aquestes masies amb el territori i això ha conduit a que actualment hagi un 38% dels camps abandonats i que hagi previstos nous creixements urbanístics que proposen introduir habitatge amb un tipus d’edificabilitat que no respon a les lleis d’aquest entorn. Si partim d’aquestes amenaces actuals, el projecte proposa recuperar la producció agrícola i col·locar un nou tipus d’habitabilitat que torni a estar vinculada al territori i que reactivi la relació productiva que abans hi havia en les masies. És per aquest motiu que es proposa un model de cooperativa d’habitatge i agrícola vinculada a 4 masies, des de les quals es recupera la gestió de la producció de tot el Pla, de manera que aquestes 4 masies passen a ser nodes habitats. Un cop establerta l’estratègia a escala Pla de Reixac, es desenvolupa la proposta del node més significatiu, el de Can Albinyana, i després s’apliquen les estratègies a la resta, adaptant-se a les especificitats de cadascun. A escala node es planteja una disseminació dels usos que abans acollia la masia, mantenint les masies amb l’ús productiu i cívic, i portant l’habitar en noves unitats fora de la masia, per garantir unes bones condicions d'habitabilitat. Finalment, l’arquitectura dels nous habitatges i de la restauració de la masia respon a les necessitats de flexibilitat i d’adaptació mitjançant criteris bioclimàtics. |
|---|