Anàlisi de l'acumulació de residus organoclorats en teixit adipós humà en mostres procedents del Partit Judicial de Lleida

1) INTRODUCCIÓ<br/><br/>El grup dels organoclorats (OCs) són compostos que començaren a sintetitzar-se durant la segona meitat del segle passat. De totes formes llur utilització no començà a difondre's fins després de la Segona Guerra Mundial.<br/><br/>S'usaren com...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Barrot i Feixat, Carme
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2000
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/2854
Acceso en línea:http://www.tdx.cat/TDX-0713109-112837
http://hdl.handle.net/10803/2854
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Lleida (Catalunya: Província)
Toxicologia ambiental
Compostos organoclorats
Teixit adipós
Ciències de la Salut
614
Descripción
Sumario:1) INTRODUCCIÓ<br/><br/>El grup dels organoclorats (OCs) són compostos que començaren a sintetitzar-se durant la segona meitat del segle passat. De totes formes llur utilització no començà a difondre's fins després de la Segona Guerra Mundial.<br/><br/>S'usaren com a plaguicides a l'agricultura, la ramaderia i també a la llar; formaren part dels programes de salut pública per prevenir malalties infeccioses transmeses per insectes i també s'empraren en certs processos industrials.<br/><br/>La utilització d'aquests productes comportà la seva arribada al medi ambient, on a causa de llur baixa degradabilitat romanen durant llargs períodes de temps, facilitant llur difusió cap a altres ecosistemes gràcies als diferents factors meteorològics i els corrents d'aigua. L'elevada lipofília dels OCs comporta llur incorporació a la biomassa i gràcies a les diferents relacions tròfiques entre els organismes han arribat a tots els éssers vius, que els acumulen als sistemes rics en lípids; i a través dels cicles biològics retornen al medi.<br/><br/>D'entre tots els OCs coneguts només tractarem aquells que en estudis anteriors han presentat unes concentracions elevades a nivell de teixit adipós humà a la zona motiu d'estudi:<br/><br/>* El <i><i>p,p'</i></i>-diclorodifeniltricloroetà (<i><i>p,p'</i></i>-DDT) i del seu principal metabolit el <i><i>p,p'</i></i>-diclorodifenildicloroetè (<i><i>p,p'</i></i>-DDE). El primer s'ha utilitzat com a insecticida a l'agricultura, la ramaderia i la llar, també per controlar infeccions transmeses per insectes, per exemple la malària. Els efectes associats al <i>p,p'</i>-DDT són a nivell de la transmissió dels impulsos axonals. A nivell experimental se'l relaciona amb tumors hepàtics i segons la classificació de productes cancerígens, definida per la IARC, es troba al grup 2B. També a nivell experimetal el <i>p,p'</i>-DDT i el <i>p,p'</i>-DDE han presentat una marcada acció xenoestrogènica i antiandrogènica. El <i>p,p'</i>-DDE se l'associa amb càncers mamaris i, a igual que el <i>p,p'</i>-DDT, es troba al grup 2B definit per la IARC.<br/><br/>* Un altre OC important, a la zona, és l'hexaclorobenzè (HCB), que s'utilitzà com a fungicida i també en alguns processos industrials. A nivell humà provoca porfíria cutània, demostrat a rel de la intoxicació que tingué lloc a Turquia entre els anys 1956-1959. A nivell experimental se l'associa amb càncers hepàtics i de tiroides, també el trobem classificat al grup 2B de possibles cancerígens.<br/><br/>* Un altre tipus d'OC el formen els 9 isòmers d'hexaclorociclohexà; de tots ells ens centrarem amb els més abundants: el beta i el gamma. El gamma-HCH s'ha utilitzat com a plaguicida, mentre el beta-HCH no es coneix que hagi format part com a principi actiu de cap plaguicida. L'isòmer gamma afecta, també, a la transmissió dels impulsos nerviosos, encara que el mecanisme d'acció és diferent al del <i>p,p'</i>-DDT. Ambdós isòmers es relacionen amb càncers a nivell experimental, el gamma amb tumors hepàtics i el beta amb tumors mamaris; a igual que els anteriors OCs també es consideren de la classe 2B de productes cancerígens.<br/><br/>* Per últim parlarem dels PCBs; amb aquest nom es coneixen 209 compostos diferents. Cada un d'ells rep el nom de congènere i es diferencien pel nombre de clors, entre 1 i 10, i per la seva distribució espacial. Són els únics dels OCs analitzats, que s'utilitzen principalment a la indústria i de forma més concreta a la relacionada amb l'electricitat. Alguns dels PCBs tenen una estructura espacial i un mecanisme d'acció semblant a les dioxines són els anomenats coplanaris (no-<i>orto</i>) i considerats els més tòxics. En humans, els PCBs s'associen amb immunodepressions, afeccions hepàtiques, irritacions cutànies i infertilitats. Certs experiments els apunten com a possibles promotors hepatocarcinògens.<br/><br/>2) OBJECTIUS<br/><br/>Els objectius del treball foren:<br/><br/>1. Anàlisi de residus organoclorats en teixit adipós humà d'una mostra de la població del Partit Judicial de Lleida seleccionada durant el període 1989 i 1994.<br/>2. Relacionar els resultats obtinguts amb les variables edat i sexe.<br/>3. Relacionar els resultats obtinguts dels diferents organoclorats entre ells mateixos.<br/>4. Comparar els resultats actuals amb els obtinguts en anys anteriors.<br/>5. Comparar els resultats obtinguts amb els d'altres zones de l'Estat Espanyol i internacionals.<br/><br/>3) MATERIAL I MÈTODES<br/><br/>a) Descripció de la població: Les mostres procedeixen de les comarques: Garrigues, Noguera, Pla d'Urgell, Segarra, Segrià i Urgell.<br/><br/>La població d'aquestes comarques presenta un percentatge de gent de més de 55 anys superior a la mitjana de Catalunya i el percentatge de menys de 55 es troba per sota de la mitjana, reflexe d'una població amb un grau d'envelliment superior a la mitiana de Catalunya.<br/><br/>Econòmicament en aquestes comarques tenen un important pes totes les activitats relacionades amb l'agricultura i la ramaderia; Només durant els últims anys a les comarques de la Segarra i l'Urgell ha pres rellevància la indústria.<br/><br/>b) Descripció de la mostra: S'analitzaren 84 mostres procedents d'autòpsies realitzades al Partit Judicial de Lleida. En seleccionar-les es tingué en compte: que tots els individus fossin residents a la zona motiu d'estudi; que haguessin nascut a l'Estat Espanyol i que haguessin mort per traumatisme o accident i que en cap cas no estessin relacionades, amb intoxicacions químiques.<br/><br/>La mostra consta d'un 32% de dones i un 68% d'homes. Per edats hi ha un 24% entre 15 i 34 anys, un 15% entre 35 i 54 anys, un 39% entre 55 i 74 anys i un 22% entre 75 i 94 anys.<br/><br/>El mètode d'extracció ha estat validat per estudis anteriors al nostre laboratori i també per estudis internacionals.<br/><br/>c) Processament: Es parteix de 0,5 g. de teixit adipós, extret de la zona subcutània abdominal, se'n extreuen els compostos lipòfils amb hexà i es neteja l'extracte amb sulfúric (mètode descrit per Bierof - Aronson). En el cas dels plaguicides, un cop lliures de lípids, es concentra el volum i es passa a cromatografia de gasos. En el cas dels PCBs es realitza una 2a neteja amb un cartutx de gel de sílice i com a fase mòbil el toluè, es concentra el volum i es passa a determinar per cromatografia de gasos. Per a l'anàlisi s'utilitza un aparell de cromatografia de gasos 5890 II de HP i una columna de Supeco SPB-5 (30m x 0,25mm x 0,25mm).<br/><br/>4) RESULTATS I DISCUSSIÓ:<br/><br/>Segons els resultats obtinguts podem veure que el 100% de les mostres contenen <i>p,p'</i>-DDE, HCB, beta-HCH i PCBs, un 93% contenen<i>p,p'</i>-DDT i un 57% contenen gamma-HCH.<br/><br/>El més abundant continua sent el<i>p,p'</i>-DDE i el menys abundant el gamma-HCH. En respecte la suma global de tots els residus OCs, cada un representa: el <i>p,p'</i>-DDE 39,4%, els PCBs 22,2%, el beta-HCH 20,97%, l' HCB 13,07%, el <i>p,p'</i>-DDT 3,98% i el gamma-HCH 0,35%.<br/><br/>En analitzar els diferents congèneres de PCBs identificats, aquests es van caracteritzar per tenir tots entre 5 i 9 àtoms de clor, encara que majoritàriament en tenien entre 6 i 7. Els PCBs més majoritaris van ser: el PCB 153, el PCS 180, el PCS 138 i el PCS 170; entre tots quatre representen el 50% de la concentració total de PCBs. Segons la toxicitat que Safe (1985) defineix per cada PCB, es comprova que els PCBs coplanaris, els més tòxics, no es troben a nivells detectables, dels <i>mono-orlo</i> (una mica menys tòxics) se'n troben cinc (105, 118, 167, 156 i 157) i per últim dels di-<i>orto</i> (molt menys tòxics) se'n troben diversos; destacarem els quatre més abundants (l53, 180, 138 i 170).<br/><br/>En comparar els resultats per sexes es va veure que tots els OCs presentaven una concentración superior en dones que en homes, amb l'única excepció del gamma-HCH. Però només tres mostraren diferències estadísticament significatives, el <i>p,p'</i>-DDE, el beta-HCH i l'HCB.<br/><br/>Aquests tres mateixos OCs van presentar relació amb l'edat. Corroborant el que ja s'havia trobat en estudis anteriors com el realitzat per M. Lezaun a la població de Navarra dels anys 1991-92.<br/><br/>A la mateixa unitat s'havien fet unes determinacions anteriors, els anys 1985-87, amb mostres de la mateixa procedència, autòpsies. Al comprovar els resultats es va veure que tots els nivells d'OCs havien disminuït a excepció dels PCBs. No es pogué arribar a trobar un motiu per aquest lleuger augment.<br/><br/>També miraren les relacions entre les diferents concentracions d'OCs. Els resultats obtinguts foren que a part de la relació, ja esperada, entre <i>p,p'</i>-DDE i <i>p,p'</i> -DDT, existien relació entre els OCs HCB i beta-HCH, HCB i <i>p,p'</i>-DOE i per últim entre beta-HCH i <i>p,p'</i>-DDE. Són els tres OCs que mostren una més clara relació amb l'edat i el sexe, es probable que això faciliti l'existència d'una relació entre ells.<br/>En comparar els resultats amb altres zones es pot comprovar que globalment el nivell d'OCs al Pla de Lleida i l'Urgell no són molt diferents a la resta de Catalunya. En canvi són molt més alts que els de països com Gran Bretanya, U.S.A. o Canadà.<br/><br/>De forma individual cada producte presenta una concentració més o menys remarcable segons el país o l'àrea amb que es compari. Així per exemple, a l'àrea del pla de Lleida i de l'Urgell els PCBs i el beta-HCH són els OCs amb concentració més alta respecte les dades d'altres zones trobades a la bibliografia; els PCBs, un tòxic més aviat industrial; i el beta-HCH, un compost no utilitzat com a principi actiu en cap dels plaguicides: llur procedència es relaciona més aviat amb l'alimentació. Malgrat tot no es poden descartar altres procedències desconegudes fins aquest moment.

Similares en LA Referencia