Experiència de millora contínua als indicadors del programa d’atenció domiciliària al centre de salut de Sant Antoni
[cat] La reforma de l’atenció primària del sistema sanitari iniciada a Espanya els anys 80, va suposar la posada en marxa als equips d’atenció primària (EAP) de programes d’atenció domiciliària (PAD) per a pacients immobilitzats. L’envelliment progressiu de la població va acompanya...
| Autores: | , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | anuariEnvelliment:2013_anuari_envelliment_p229 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEnvelliment/index/assoc/2013_anu/ari_enve/lliment_/p229.dir/2013_anuari_envelliment_p229.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEnvelliment/document/2013_anuari_envelliment_p229 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Older people Medical sciences Home care Home care services -- Spain -- Illes Balears -- Ibiza |
| Sumario: | [cat] La reforma de l’atenció primària del sistema sanitari iniciada a Espanya els anys 80, va suposar la posada en marxa als equips d’atenció primària (EAP) de programes d’atenció domiciliària (PAD) per a pacients immobilitzats. L’envelliment progressiu de la població va acompanyat d’un augment de la taxa de dependència i fa que cada vegada sigui més freqüent la necessitat d’ajuda per desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària. Els EAP atenen el voltant del 8% dels més grans de 65 anys en programes d’atenció domiciliària. L’EAP de Sant Antoni dóna atenció a 3.863 persones més grans de 65 anys ubicades tant en zones rurals com en nuclis urbans, i s’estén sobre el 44 per cent de la superfície de l’illa d’Eivissa. Suposa un repte per a les organitzacions sanitàries dissenyar indicadors que permeten mesurar el producte infermer i la qualitat de l’atenció sanitària que reben els ciutadans inclosos al PAD. Aquesta dificultat és encara major si volem marcar estàndards de qualitat als indicadors. Una possibilitat és aplicar el benchmarking, entès aquest com a procés continu de mesura i comparació amb els millors. La hipòtesi de sortida d’aquest treball consisteix a demostrar que la metodologia de millora contínua de qualitat i el benchmarking poden ser útils per millorar els resultats dels indicadors del PAD. L’objectiu principal és millorar la qualitat de l’atenció que reben els usuaris d’un PAD. |
|---|