La necrópolis de Villamar
La necròpolis púnica de Villamar és una instal·lació funerària situada a 50 km de Cagliari, Sardenya, i utilitzada entre els segles IV-II aC. Aquest lloc a l'interior de l'illa és de gran importància per a la reconstrucció bioarqueològica de la població púnica sarda perquè ha tret a la llu...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:291050 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/291050 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Antropologia biològica Amtropología biológica Bbiological anthropology Ciències Socials |
| Sumario: | La necròpolis púnica de Villamar és una instal·lació funerària situada a 50 km de Cagliari, Sardenya, i utilitzada entre els segles IV-II aC. Aquest lloc a l'interior de l'illa és de gran importància per a la reconstrucció bioarqueològica de la població púnica sarda perquè ha tret a la llum restes òssies en un excel·lent estat de conservació. L'objectiu principal de la tesi és fer l'estudi antropològic de la població per a reconstruir la història biològica representativa d'una població púnica de l'interior de Sardenya que serveixi de base de comparació per a tots els estudis osteològics de les antigues civilitzacions mediterrànies. Això es va dur a terme a través de la reconstrucció del perfil biològic dels individus (edat, sexe, estatura, caràcters epigenètics, patologies, insercions musculars), anàlisi demogràfica i tafonòmica. L'estudi es va realitzar en 20 tombes de diferents tipologies excavades entre els anys 2013-2021 (4 de cambra, 8 de fossa, 2 cappuccines, 2 urnes cineràries pertanyents a la mateixa tomba de cambra, 4 enchytrismoi, 1 en calaix i 1 en nínxol ). En tan sols 20 tombes es van identificar un NMI de 134 subjectes: 67 adults (25 dones, 28 homes i 14 indeterminats), 3 joves (1 subjecte femení i 2 indeterminats) i 50 subadults (26 en edat perinatal, 18 infantil I, 6 infantil II) i 14 cremats (13 adults i un subadult). Es tracta, per tant, d'una població heterogènia on estan representats tots els grups d'edat, amb predomini dels adults. l'estudi demogràfic va mostrar que la mortalitat perinatal és alta com generalment es pot observar en el període Fenici i Púnic. El grup humà prevalent és caucàsic, amb un sol individu (femení) subsaharià. El patró muscular i patològic és indicatiu d'una població activa, amb les dones probablement dedicades a activitats agrícoles i que es desplaçava per terrenys inclinats i accidentats comportant càrregues pesades i els homes que aporten evidències i lesions típiques de treballs durs, com la mineria, pedreria o el tall de fusta i les característiques atribuïbles a l'ús del carro, del cavall i de l'hàbit de caminar en terrenys pendents i irregulars portant càrregues pesades. Pel que fa a la tafonomia, les característiques analitzades per als diferents tipus de tombes mostren la simultaneïtat d'enterraments primaris, secundaris i de reduccions fins i tot dins d'una mateixa tomba. Aquest estudi antropològic ha permès reconstruir la història biològica representativa d'una població púnica de l'interior de Sardenya que pot ser utilitzada com a base de comparació per a tots els estudis osteològics de les antigues civilitzacions mediterrànies. |
|---|