Catalunya a l'alta edat mitjana a través de la necròpolis "d'accés est de Casserres"
Aquest treball intenta donar llum de com vivien i morien els habitants de Casserres (Berguedà) en una època convulsa a la Península Ibèrica, amb l'arribada dels visigots i posteriorment les disputes pel territori entre els francs i els musulmans, ja que existeixen poques memòries antropològique...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Publication Date: | 2021 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Language: | Catalan |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:251696 |
| Online Access: | https://ddd.uab.cat/record/251696 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Necròpolis Medieval Antropologia física Necrópolis Necropolis Antropología física Physical anthropology Ciències de la Salut |
| Summary: | Aquest treball intenta donar llum de com vivien i morien els habitants de Casserres (Berguedà) en una època convulsa a la Península Ibèrica, amb l'arribada dels visigots i posteriorment les disputes pel territori entre els francs i els musulmans, ja que existeixen poques memòries antropològiques de la Catalunya Central i d'aquest període. I ho fa a través de l'estudi de la població enterrada entre els segles VI-XI d. C. a la necròpolis alt medieval d'"Accés Est de Casserres" (AEC en endavant), comparant-la a nivell antropològic amb altres sèries catalanes i espanyoles. El treball inclou una anàlisi paleodemogràfica, tafonòmica, antropomètrica i paleopatològica, així com del ritual funerari que s'hi va practicar. Tot i que no s'ha pogut excavar tot el cementiri, s'han documentat un total de 211 individus en un total de 184 enterraments. La conservació dels ossos és bona/regular en general. L'estructura poblacional d'AEC ens estaria indicant una elevada mortalitat i natalitat i una baixa esperança de vida, situació típica de les poblacions preindustrials. La comparativa amb altres poblacions medievals catalanes ens mostra que els resultats són similars amb algunes variacions interesants, com, per exemple, un biaix a nivell dels individus infantils i dels femenins. Les anàlisis realitzades en relació a les pràctiques funeràries ens indiquen que els enterraments a AEC es van realitzar de forma continuada al llarg dels segles (VI-XI d. C.), per tant Casserres va estar poblat de forma continuada entre aquests segles. El tipus de ritual emprat a AEC és el comú de la religió cristiana; de fet, la necròpolis es va trobar associada a una basílica (s. VI-XI d. C.) amb tombes al seu interior. Posteriorment s'abandonà i s'edificà l'església de Santa Maria de l'Antiguitat a pocs metres del jaciment, que formarà part del priorat de Sant Pere de Casserres. Les variacions fenotípiques dels individus d'AEC són similars a altres poblacions catalanes medievals amb un clar dimorfisme sexual. Tant les variables quantitatives com les qualitatives ens mostren diferències intersexuals, tant pel que fa a la robustesa i el desenvolupament muscular, com per l'estatura. Els processos patològics més freqüents a la població d'AEC han estats els relacionats amb l'envelliment de la població, els de tipus degeneratiu, seguit de les patologies dento-maxil·lars. Tot i les diferències observades a nivell de treball físic i en l'alimentació entre els homes i les dones de Casserres medieval, aquestes no han influït en la dinàmica de la població, ja que la mortalitat i supervivència són molt similars entre sexes. Amb tota la informació recollida en aquest treball, podem dir que Casserres en època alt-medieval tindria una certa importància, ja que es trobava en una zona important per les rutes de comerç, especialment la de la sal de Cardona. També sabem pels textos medievals que es va reconquistar de les mans dels musulmans, que va ser un lloc important per la defensa contra aquests, i que es van reconstruir i posar a punt les seves defenses a finals del s. VIII. Durant el s. IX van haver-hi diverses escomeses sarraïnes a la regió per tal de recuperar el seu domini. Al s. X es repobla la zona del Baix Berguedà amb població que havia marxat a zones muntanyoses amb l'arribada dels sarraïns. Tot aquests fets influïren en la dinàmica de la població d'"Accés Est de Casserres". |
|---|