Aplicació de tècniques òmiques per a la millora del diagnòstic en la síndrome de càncer de mama i ovari hereditari.
La síndrome de càncer de mama i ovari hereditari és una de les síndromes de càncer hereditari més freqüents. Al voltant del 5-10% dels casos s’associen a variants patogèniques en els gens BRCA1 i BRCA2. La identificació d’aquestes alteracions és important per a realitzar un assessorament genètic que...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670307 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/670307 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Síndromes Hereditàries Genètica Càncer de mama/ovari Síndromes hereditarios Cáncer de mama/ovario Hereditary Syndromes Genetics Breast/Ovarian cancer Ciències de la salut 575 616 |
| Sumario: | La síndrome de càncer de mama i ovari hereditari és una de les síndromes de càncer hereditari més freqüents. Al voltant del 5-10% dels casos s’associen a variants patogèniques en els gens BRCA1 i BRCA2. La identificació d’aquestes alteracions és important per a realitzar un assessorament genètic que ajudi a prendre decisions mèdiques basades en l’avaluació del risc individual. En l’estudi genètic d’aquesta síndrome, també s’identifiquen variants de significat incert, que dificulten el procés d’assessorament genètic. Per a poder classificar aquestes variants s’utilitzen principalment anàlisis multifactorials que inclouen l’estudi de la cosegregació de la variant, la freqüència poblacional i l’anàlisi del procés d’empalmament. Tot i això, continuen quedant moltes variants sense categoritzar i per això calen altres eines per a identificar i classificar aquestes variants així com estudiar altres gens que ens puguin explicar la causa hereditària de la malaltia. Per tot això, mitjançant els diferents estudis d’aquesta tesi doctoral basats en diferents tècniques òmiques, s’ha pogut classificar algunes variants mitjançant la combinació de freqüència poblacional, anàlisi in silico i estudi de l’ARN. A més a més, s’ha descartat la hipermetilació del promotor dels gens BRCA1 i BRCA2 com a mecanisme hereditari de silenciament gènic en aquesta síndrome, i s’han identificat altres gens, principalment el gen PALB2, com a gens a incloure en l’estudi d’aquesta síndrome. Finalment s’ha fet un estudi basat en metabolòmica que ha permès identificar una empremta característica amb capacitat predictora del fenotip BRCA-like de càncer de mama. |
|---|