Calidad de vida en pacientes con deformidades dentofaciales

Les anomalies dentomaxil·lars representen la tercera patologia oral més prevalent després de la càries i la malaltia periodontal. El tractament d’ortodòncia és efectiu en la majoria dels pacients, però les deformitats dentofacials greus requereixen un tractament combinat ortodòntic-quirúrgic. La qua...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Duarte Meza, Valentina
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2023
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/688444
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/688444
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Qualitat de vida
Calidad de vida
Quality of life
Deformitats dentofacials
Deformidades dentofaciales
Dentofacial deformities
Cirugía ortognàtica
Cirugía ortognática
Orthognathic surgery
Ciències de la Salut
61
Descripción
Sumario:Les anomalies dentomaxil·lars representen la tercera patologia oral més prevalent després de la càries i la malaltia periodontal. El tractament d’ortodòncia és efectiu en la majoria dels pacients, però les deformitats dentofacials greus requereixen un tractament combinat ortodòntic-quirúrgic. La qualitat de vida relacionada amb la salut oral és un resultat de salut que s’ha incorporat en les darreres dues dècades en aquesta àrea. L’Ortognàtic Quality of Life Questionnaire (OQLQ), l’únic instrument dissenyat específicament per avaluar la qualitat de vida relacionada amb la salut oral en pacients amb deformitats dentofacials, ha estat àmpliament utilitzat a nivell internacional. L’objectiu general d’aquesta tesi doctoral va ser avaluar la qualitat de vida relacionada amb la salut oral en pacients Xilens amb deformitats dentofacials, valorar el canvi entre abans i després de la cirurgia ortognàtica i explorar les diferències segons el tipus de deformitat. En primer lloc, es va desenvolupar la versió en espanyol de l’OQLQ, que ha demostrat una bona fiabilitat, validesa i sensibilitat al canvi, similars a les de l’instrument original, resultats que donen suport a l’equivalència entre les dues versions. En segon lloc, l’estudi clínic prospectiu va mostrar una diferència significativa entre pacients amb deformitats dentofacials Classe II i Classe III, en la millora de la qualitat de vida relacionada amb la salut oral, mesurada amb l’OQLQ, des d’abans fins als 3 i 6 mesos després de la cirurgia ortognàtica. Finalment, a la síntesi de l’evidència disponible, les anàlisis de sensibilitat que van excloure aquells estudis amb qualitat metodològica feble també suggereixen diferències segons aquests tipus de deformitats dentofacials en els dominis de limitació funcional, dolor físic i discapacitat física de l’OHIP-14. Incorporar l’avaluació de la qualitat de vida relacionada amb la salut oral a la recerca i a la pràctica clínica rutinària pot aportar als pacients amb deformitats dentofacials i als professionals de la salut una valuosa informació per a la presa de decisions clíniques compartides tenint en compte la perspectiva dels pacients.