Pathogenetic studies on feline eosinophilic granuloma complex
En el gat, encara que amb freqüència es parla dels desordres associats a eosinòfils, inclòs el EGC, són poc coneguts i en general s'associen a causes immuno-mediades o parasitàries, anàlegs als seus equivalents humans. Tot i així, el contingut i les funcions dels eosinòfils dels gats, encara qu...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2004 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:37025 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/37025 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Gats Dermatologia veterinària |
| Sumario: | En el gat, encara que amb freqüència es parla dels desordres associats a eosinòfils, inclòs el EGC, són poc coneguts i en general s'associen a causes immuno-mediades o parasitàries, anàlegs als seus equivalents humans. Tot i així, el contingut i les funcions dels eosinòfils dels gats, encara que es consideren similars als eosinòfils humans, no es coneixen. Per tot això, els objectius d'aquesta tesi varen ser estudiar el EGC felí i obtenir informació específica de la biologia dels eosinòfils del gat. En aquesta tesi, es varen estudiar els signes histopatològics de les diferents lesions clíniques del EGC amb seccions de H & E i tinció tricròmica. A H & E, totes les lesiones del EGC examinades es varen caracteritzar per un infiltrat dèrmic eosinofílic, de intensitat variable, i per la presència de petits a grans focus de material eosinofìlic que amb la tinció tricròmica, semblaren estar constituïts per fibres de col·lagen normals rodejades per restes de material amb el mateix aspecte tintorial dels grànuls dels eosinòfils. Aquests resultats indiquen que les lesiones del EGC amb diferent aspecte clínic histopatològicament són indistingibles i que els focus dèrmics de material eosinofílic, petits i grans, tenen una histogènesi similar. A més, les figures amb flama, utilitzades per definir petits focus de material eosinofílic amb analogia amb les figures amb flama de la síndrome de Wells, es poden utilitzar també per parlar de dipòsits de material eosinofílic de gran tamany. A més, es va investigar la ultraestructura de les figures en flama, petites i grans, de les lesions del EGC. Estan formades per fibrilles de col·lagen morfològicament inalterades, fibres de col·lagen parcialment separades per edema i restes cel·lulars i eosinòfils desgranulats via ECL i PMD. La ultraestructura de les figures en flama al EGC va ser similar al que es descriu a les figures en flama de la síndrome de Wells humana. Això suggereix que en el gat els eosinòfils juguen un paper primari en la formació de les figures en flama, anàlogues a les descrites als humans. A més, aquest estudi demostra que al EGC felí, en els teixits, els eosinòfils alliberen el contingut dels seus grànuls per ECL i PMD, igual que els eosinòfils tisulars humans en inflamacions mediades per eosinòfils. El mecanisme de desgranulació predominant va ser ECL. Es va realitzar un estudi ultraestructural de eosinòfils circulants de gats amb diferents recomptes de eosinòfils i diferents malalties asociades a eosinofília. Als eosinòfils perifèrics es va observar morfologia de PMD, indicativa d'activació i desgranulació. No es va observar correlació directa entre en numero de eosinòfils que presentaven canvis de PMD i el nivell de eosinofília sanguínia. Aquesta última observació suggereix que el recompte del número total de eosinofils circulants no representa el millor criteri per avaluar la participació dels eosinòfils en una malaltia eosinofílica. Finalment, es va realitzar un estudi sobre les proteïnes dels grànuls dels eosinòfils del gat. Es varen estudiar les proteïnes dels grànuls extretes de eosinòfils obtinguts per inducció experimental de eosinofilia peritoneal. Les proteïnes es varen analitzar per cromatografia de gel-filtració i es varen estudiar les seves activitats biològiques. Les proteïnes dels grànuls dels eosinòfils del gat tenen activitats peroxidasa, RNasa i bactericida. La EAR felina presenta una homologia de la seqüència N-terminal amb les proteïnes de la superfamília de la RNasa A, incloses les RNases de eosinòfils i la seqüència N-terminal de la MBP felina va ser homòloga a la de la MBP-1 humana i murina. Aquest resultats indiquen que les proteïnes dels grànuls del eosinòfil felí tenen un paper biològic similar als descrits als humans i a altres espècies animals i evidencien que el gat pot ser una espècie adequada per l'estudi de les malalties eosinofíliques humanes. |
|---|