Anatomic and pathologic assessment of feline lymph nodes using computed tomography and ultrasonography
Els nòduls limfàtics(NLs) són estructures importants en el diagnòstic i pronòstic de malalties tant neoplàsiques com infeccioses. Estudis previs han associat els canvis observats per ecografia respecte a la grandària (augment del ratio eix-curt-eix llarg (S/L) a > 0,5), la forma (de allargada a a...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:173935 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/173935 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Gats Diagnòstic per la imatge en veterinària Ganglis limfàtics Tomografia veterinària Ecografia veterinària |
| Sumario: | Els nòduls limfàtics(NLs) són estructures importants en el diagnòstic i pronòstic de malalties tant neoplàsiques com infeccioses. Estudis previs han associat els canvis observats per ecografia respecte a la grandària (augment del ratio eix-curt-eix llarg (S/L) a > 0,5), la forma (de allargada a arrodonida) i l'estructura interna dels NLs en éssers humans i gossos amb limfadenopatia. No obstant això, hi ha molt pocs estudis en gats en els quals es descriguin aquests paràmetres amb TC o US. Els objectius d’aquesta tesi van ser: (i)avaluar la capacitat de la tomografia computeritzada(TC) i l’ecografia(US) per identificar els NLs de gats sans i comparar els mesuraments d'imatge amb els valors anatòmics obtinguts; (ii)caracteritzar els NLs en gats malalts utilitzant TC i US; i (iii)avaluar la capacitat de cada tècnica de d'imatge (TC i US) per discriminar entre canvis neoplàsics i inflamatòries en els NLs. El nombre dels NLs identificats amb TC va ser més gran que amb US i l'anatomia. Els mesuraments obtinguts amb TC eren en general més alts que els obtinguts en l'anatomia i US. A més, les comparacions van mostrar diferències significatives entre les tècniques en els mesuraments, especialment l'altura. L’ús de reconstrucció multiplanar en TC va evitar la sobreestimació de la longitud i la altura detectada en els talls transversals. Els NLs identificats amb TC van mostrar una aparença similar a la descrita en el gos, essent freqüentment isoatenuats o lleugerament hipoatenuats a la musculatura que els envolta i amb realç de homogeni de contrast. En US,la majoria dels NLs van ser isoecoics o hipoecoics respecte el greix i amb forma allargada o arrodonida. Alguns NLs es van observar amb perifèria hipoecoica/isoecoica i centre hiperecoic en comparació amb la musculatura, a causa de la presència de greix en l’hil. La longitud, l'alçada i la ratio S/L, obtinguts amb TC i US, a més de les unitats Hounsfiel (HU) abans de l'administració de contrast, van ser estadísticament significatives entre els grups control i de casos per a les regions del tòrax, abdomen i extremitats anterior i posterior. A la regió del cap i el coll, les diferències estadístiques entre els grups de control i de casos es van observar només per a l'HU abans i després de l'administració de contrast i de la longitud i l'altura obtinguda per US. El ratio S/L obtingut per ambdues tècniques no va mostrar diferències entre les categories inflamatòries i neoplàsiques per a la regió de l'abdomen i les extremitats posteriors, però si en la regió del tòrax i les extremitats anteriors únicament amb TC. Els NLs neoplàsics vans ser frecuentment hipoatenuats i heterogenis. Mentre que, els inflamatoris van presentar distribució d’atenuacions amb freqüències similars al grup control. L'aspecte heterogeni i hipoatenuat freqüent en els NLs neoplàsics i alguns inflamatoris abans i després de l'administració de contrast podria suggerir canvis severs en l'estructura interna i la vascularització del NL, tot i que no va ser possible determinar un cert grau de malignitat amb TC. En US, els NLs neoplàsics van ser freqüentment hipoecoics o heterogenis. Els NLs inflamatoris van ser freqüentment hipoecoics. A la regió del cap i el coll, els NLs neoplàsics van ser més heterogenis i els NLs inflamatoris més hipoecoics. Els NLs neoplàsics van ser freqüentment arrodonits i amb marges irregulars a diferència dels inflamatoris i del grup control, en els quals sovint eren allargats i de marges llises. En conclusió, els NLs del gat és poden identificar amb les dues tècniques. La tomografia computaritzada va ser més precisa en la detecció i realització de mesuraments dels LNs que US. No obstant això, la superposició de les característiques d'ambdues tècniques en les categories del grup cas impedeix una distinció precisa entre els gats amb inflamació o neoplàsia. |
|---|