Factors de risc genètics implicats en el deteriorament cognitiu en malalties neurodegeneratives
Els canvis evolutius en l’espècie humana, i en concret en el cervell, han permès que els humans hagin desenvolupat una capacitat d’aprenentatge i memòria sense precedents. En un marc multidisciplinari de l’evolució humana, l’arqueologia, la genètica i la medicina són disciplines que convergeixen en...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2012 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/283337 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/283337 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Evolució Humana Genètica Deteriorament Cognitiu Cervell Malalties Neurodegeneratives 575 577 93 |
| Sumario: | Els canvis evolutius en l’espècie humana, i en concret en el cervell, han permès que els humans hagin desenvolupat una capacitat d’aprenentatge i memòria sense precedents. En un marc multidisciplinari de l’evolució humana, l’arqueologia, la genètica i la medicina són disciplines que convergeixen en la recerca científica de l’evolució cerebral. Per entendre els canvis que s’han produït en el cervell humà, aquesta Tesi dóna un enfocament partint de l’evolució del cervell fins a la vulnerabilitat a patir malalties neurodegeneratives que afecten, principalment, la capacitat de memòria. L’objectiu d’aquest treball ha estat aportar coneixements en la capacitat cognitiva humana, concretament en la cerca de factors de risc genètics implicats en processos de deteriorament cognitiu i pèrdua de memòria. Els dos gens d’estudi en aquest treball són el gen de microtúbols associats a proteïna TAU (MAPT) i el gen de la β-glucocerebrosidasa (GBA). Existeixen nombrosos estudis publicats que associen aquests gens amb el deteriorament cognitiu. Per dur a terme el treball, inicialment es van recollir mostres de pacients acuradament diagnosticats en malalties neurodegeneratives (malaltia d’Alzheimer i malaltia de Parkinson) i també es van recollir mostres d’individus sans per realitzar l’estudi. Per enriquir evolutivament aquest treball, s’ha completat l’anàlisi de les variants del gen MAPT en homínids ancestrals (Homo neanderthalensis i homínid de Denisova) i grans simis mitjançant bases de dades disponibles a Internet. Les anàlisis dels gens MAPT i GBA donen com a resultat que existeixen variacions genètiques significatives entre pacients amb malalties neurodegeneratives amb demència respecte a individus sans. Els resultats també mostren que les mutacions i variants en aquests dos gens impliquen un augment del risc de demència en pacients respecte controls. En l’àmbit evolutiu, la comparació de la seqüència d’ADN del gen MAPT entre humans anatòmicament moderns, neandertals, homínid de Denisova i grans simis ha aportat diferències en la seqüència genòmica úniques entre els tres homínids. Els avenços tecnològics, com la seqüenciació nuclear d’ADN en diferents espècies d’homínids, podran esclarir en un futur qüestions cognitives referents als nostres avantpassat. |
|---|