Búsqueda de factores predictivos de respuesta a inmunoterapia
Els inhibidors de punts de control immunològic (ICI) han transformat el tractament del càncer de pulmó de cèl·lules no petites (CPCNP), millorant la taxa de control de la malaltia i la supervivència. No obstant això, no tots els pacients es beneficien del tractament, per la qual cosa és fonamental i...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:313463 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/313463 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Immunopteràpia Immunotherapy Inmunoterapia Càncer de Pulmó Lung Cancer Cáncer de Pulmón Biomarcadors Biomarkers Biomarcadores Ciències de la Salut |
| Sumario: | Els inhibidors de punts de control immunològic (ICI) han transformat el tractament del càncer de pulmó de cèl·lules no petites (CPCNP), millorant la taxa de control de la malaltia i la supervivència. No obstant això, no tots els pacients es beneficien del tractament, per la qual cosa és fonamental identificar biomarcadors predictius d'eficàcia. Actualment, l'expressió tumoral de PD-L1 és el únic biomarcador aprovat, tot i que la seva correlació amb l'eficàcia del tractament no és absoluta. L'objectiu principal d'aquesta tesi és analitzar les diferents fonts d'expressió de PD-L1, tant en el tumor com en forma circulant, ja sigui com a molècula plasmàtica soluble (sPD-L1) o expressada a la superfície de leucòcits circulants, plaquetes (PLTs) o micropartícules de plaquetes (PMPs), y evaluar el seu paper com a biomarcadors potencials d'eficàcia al tractament amb anti-PD-(L)1 en pacients amb CPCNP avançat. També es vol avaluar els canvis en l'expressió de PD-L1 a la població leucocitària i a les PLTs (plaquetes), així com l'associació dels canvis en la concentració de citocines durant el tractament i la seva relació amb la resposta radiològica. En el treball es va demostrar que, en els pacients amb CPCNP avançat, els percentatges de les subpoblacions circulants de leucòcits, PLTs i PMPs amb expressió de PD-L1, així com els nivells plasmàtics (sPD-L1), eren independents de l'expressió de PD-L1 en el tumor. A més, en els pacients amb CPCNP avançat (en comparació amb els donants sans), les subpoblacions de leucòcits circulants, PLTs i PMPs presentaven una major expressió de PD-L1 i nivells més alts de sPD-L1 al plasma. També es va demostrar que els pacients amb percentatges més alts de monòcits i PMPs PD-L1+ van obtenir una supervivència lliure de progressió (SLP) major; i que els percentatges alts de monòcits PD-L1+ i l'expressió tumoral alta de PD-L1 es van associar amb una mediana de supervivència global (SG) més alta. Es va desenvolupar un índex integrat (IPD) combinant dades de PD-L1 circulant i tumoral, establint un punt de tall predictiu de resposta al tractament. Aquells pacients amb IPD superior al punt de tall van obtenir una mediana de SLP i de SG significativament superior a aquells amb IPD inferior. Pel que fa als canvis durant el tractament, es va observar que una disminució de monòcits i neutròfils PD-L1+ a les primeres 4-6 setmanes del tractament es va correlacionar amb una millor resposta radiològica, mentre que l'augment d'IL-17 després de 10-12 setmanes es va associar amb una millor evolució. En conclusió, integrar les diferents fonts d'expressió de PD-L1 podria millorar la selecció de pacients que respondran a la teràpia anti-PD-(L)1, optimitzant les decisions terapèutiques. |
|---|