Anàlisi del contingut cromosòmic en espermatozoides d’individus portadors de translocacions: relació entre efecte intercromosòmic i segregació
Els individus portadors de translocacions cromosòmiques equilibrades presenten un risc incrementat de produir gàmetes amb anomalies cromosòmiques, ja sigui per una segregació desequilibrada dels cromosomes reorganitzats o per la formació d’anomalies numèriques derivades de l’efecte intercromosòmic....
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/318798 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/318798 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Espermatozoides Spermatozoo Efecte intercromosòmics Efecto intercromosómico Interchromosomal effect Translocacions cromosòmiques Translocaciones cromosómicas Chromosome translocations Ciències Experimentals 575 |
| Sumario: | Els individus portadors de translocacions cromosòmiques equilibrades presenten un risc incrementat de produir gàmetes amb anomalies cromosòmiques, ja sigui per una segregació desequilibrada dels cromosomes reorganitzats o per la formació d’anomalies numèriques derivades de l’efecte intercromosòmic. Es desconeix si existeix una relació entre les anomalies derivades d’ambdós esdeveniments, que podria residir en l’aparició de fenòmens d’heterosinapsi entre els multivalents i altres cromosomes durant la profase I. D’altra banda, l’heterosinapsi s’ha relacionat amb canvis en l’arquitectura nuclear dels cromosomes en espermatozoides, que en última instància també podrien afectar la fertilitat dels individus portadors. Els objectius d’aquesta tesi han estat: i) Desenvolupar un mètode d’anàlisi seqüencial basat en tècniques d’hibridació in situ fluorescent (FISH) que permeti identificar anomalies cromosòmiques numèriques i determinar el mode de segregació dels cromosomes reorganitzats sobre els mateixos espermatozoides; ii) Caracteritzar els patrons de segregació de diferents reorganitzacions cromosòmiques en espermatozoides no seleccionats i en espermatozoides portadors d’anomalies numèriques; iii) Determinar si existeix una relació entre els diferents modes de segregació dels cromosomes reorganitzats i la producció d’espermatozoides amb anomalies numèriques; iv) Desenvolupar una tècnica d’anàlisi que permeti valorar la disposició tridimensional dels territoris cromosòmics en nuclis d’espermatozoides. S’han recollit mostres de semen de vuit individus portadors de translocacions recíproques, onze portadors de translocacions Robertsonianes i un portador d’una triple translocació. En la primera ronda de FISH seqüencial s’han detectat espermatozoides amb anomalies numèriques per cinc cromosomes no relacionats amb la reorganització. En la segona ronda s’han analitzat els productes de segregació dels cromosomes reorganitzats en els espermatozoides amb anomalies numèriques detectats prèviament, així com en espermatozoides no seleccionats. L’optimització del sistema d’anàlisi de la disposició dels territoris cromosòmics en el nucli espermàtic ha inclòs la selecció de nuclis segons el seu genotip, la captura d’imatges tridimensionals, la relocalització dels nuclis d’interès, el tractament digital de les imatges, la normalització de les dades i l’obtenció dels valors de posicionament dels centròmers en l’eix longitudinal i radial de l’espermatozoide. Els resultats de l’anàlisi de segregació en espermatozoides no seleccionats mostren una elevada homogeneïtat dels patrons de segregació entre portadors del mateix tipus de translocació, caracteritzats per una elevada freqüència dels modes de segregacions que impliquen la disjunció a pols cel·lulars oposats dels cromosomes amb centròmers homòlegs. Els resultats de segregació en espermatozoides aneuploides i diploides/múltiples disòmics mostren un patró de segregació alterat respecte els espermatozoides no seleccionats, on s’afavoreixen els modes de segregació desequilibrats, en detriment dels productes de segregació equilibrats. Els espermatozoides amb diferents tipus d’aneuploïdies i amb diferents cromosomes implicats, influeixen per igual al patró de segregació alterat. Els resultats sobre el posicionament tridimensional dels cromosomes han permès validar la metodologia desenvolupada, ja que s’ha obtingut informació sobre la localització preferent dels cromosomes estudiats en nuclis amb diferents genotips. Els resultats obtinguts demostren una associació entre la presència d’anomalies numèriques i un contingut desequilibrat dels cromosomes reorganitzats. L’acumulació d’anomalies cromosòmiques en els mateixos gàmetes pot ser atribuïble a un efecte bidireccional de l’heterosinapsi, que comportaria un canvi en la localització nuclear dels cromosomes afectats i una alteració en la formació dels quiasmes. Els problemes d’orientació dels cromosomes a la placa metafàsica poden provocar una aturada meiòtica prolongada, que en cas de no corregir-se, es podria resoldre a través de l’evasió del punt de control. Aquest fet afavoriria la producció de gàmetes que podrien acumular anomalies procedents de segregacions desequilibrades, a més d’aneuploïdies d’altres cromosomes. La tècnica desenvolupada per estudiar l’arquitectura nuclear dels espermatozoides permetrà determinar si les anomalies cromosòmiques presents en els gàmetes dels individus portadors de reorganitzacions cromosòmiques afecten l’organització nuclear global dels cromosomes i condicionen la seva fertilitat. |
|---|