L'impacte de les polítiques locals en la lluita contra la segregació escolar
Aquest treball aprofundeix en l'estudi de les causes objectives de la segregació escolar, posant l'accent en els factors sociodemogràfics, polítics i institucionals que canvien a escala municipal. Entre altres variables, s'hi ha contrastat el pes de la sensibilitat ideològica dels aju...
| Autores: | , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2026 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:324767 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/324767 https://dx.doi.org/urn:doi:10.5565/rev/papers.3361 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Segregació escolar Desigualtat educativa Polítiques educatives Polítiques locals School segregation Educational inequalities Education policy Local policy Segregación escolar Desigualdad educativa Políticas educativas |
| Sumario: | Aquest treball aprofundeix en l'estudi de les causes objectives de la segregació escolar, posant l'accent en els factors sociodemogràfics, polítics i institucionals que canvien a escala municipal. Entre altres variables, s'hi ha contrastat el pes de la sensibilitat ideològica dels ajuntaments; les característiques sociodemogràfiques i del seu mapa escolar que mostren; les polítiques de detecció i distribució de l'alumnat NEE, i les polítiques de zonificació escolar. Aquesta anàlisi s'ha dut a terme als 120 municipis catalans de més de 10.000 habitants excepte Barcelona. Mitjançant diferents models de regressió lineal múltiple, s'ha explorat la incidència d'aquestes variables sobre l'índex de dissimilitud (ID) de l'alumnat de nacionalitat estrangera a infantil i primària durant el curs 2018-2019. Els resultats han posat de manifest una incidència significativa de variables com ara la segregació residencial, el pes de la titularitat dels centres, el volum d'infants NEE detectats o la seva distribució entre les escoles. Així mateix, la detecció precoç de l'alumnat NEE, l'alta sensibilitat en la seva detecció i l'ajustament de la reserva de places al volum d'alumnes detectats s'han mostrat com a variables també significatives per realitzar-ne una distribució més equilibrada. Finalment, l'anàlisi de l'impacte de la zonificació escolar ofereix resultats diferenciats segons la mida dels municipis. En conjunt, els resultats evidencien el marge de maniobra de què es disposa a escala local, situant la detecció i la distribució equilibrada de l'alumnat NEE com a factors clau, no només en la lluita contra la segregació dels infants més vulnerables, sinó també contra la segregació escolar estructural. |
|---|